El peix al forn amb ceba es prepara de forma senzilla amb notable èxit, amb ingredients que solen estar avinents. Per fer-lo al forn -amb diferents procediments- el peix ha de ser d’una grossària mínima d’una o dues racions. Potser els peixos més utilitzats a l’actualitat són els llobarros i les orades, procedents de piscifactoria perquè resulten molt assequibles. El resultat és bastant millor si podem accedir a peixos de la mar, especialment déntol i anfós. Però la llista de peixos no s’acaba aquí, ja que també resulten excel·lents l’escorball, el reig, la pàguera, el lluç, la càntera...
Ingredients
- Peix d’una bona grossària
- Patates
- Alls
- Ceba
- Tomàtiga
- Llimona
- Fonoll
- Julivert
- Oli, sal i pebre bo
Preparació
- Netejarem el peix i l’escatarem. Dins el ventre, d’on haurem tret la moca, una vegada salpebrat lleugerament, hi posarem un petit manat de fonoll.
- Practicarem uns quants talls transversals en un dels dos costats i a dins cada un hi ficarem rodanxes de llimona. Reservarem el peix.
- Pelarem les patates que necessitem per fer-ne un sostre al fons de la rostidora, safata o recipient que hagi d’anar al forn. Les tallarem en rodanxes no massa fines i les fregirem; les traurem de la paella abans que siguin cuites del tot. Les escamparem dins la rostidora i han de tapar el fons per complet. Les salarem.
- Dins la mateixa paella (eliminarem part de l’oli) hi «matarem» ceba abundant, tallada llarguera -no massa fina- tan sols uns minuts. La salarem.
- Damunt les patates hi col·locarem el peix, salpebrat.
- Per sobre del peix hi escamparem la ceba, que el cobrirà per complet i hi afegirem unes làmines fines d’all.
- Damunt la ceba hi distribuirem rodanxes de tomàtiga, amb sal, pebre bo i unes gotes d’oli.
- Introduirem la safata al forn i el courem al llarg d’uns 15 minuts. Afegiríem 15 minuts més per cada quilo addicional de peix, sense que el forn sobrepassi els 180 graus.
- Quan sigui cuit, hi escamparem un poc de julivert tallat molt fi.
- A les cases benestants, abans de servir el peix, el cuiner/a eliminava totes les espines i se solia servir amb el cap sencer acompanyat d’una salsa maionesa.
- Devem la recepta a Joana Orell Bauçà (Pollença, 1925).
