L’antiguitat del trempó possiblement no vagi més enllà de dos segles, quan es varen popularitzar a Mallorca les tomàtigues, vengudes d’Amèrica, com els pebres i altres hortalisses totalment integrades avui dins la nostra cuina. El nom ve de trempar que en el català de Mallorca significa amanir o adobar. El trempó admet molts acompanyants: un pebre coent tendre, olives, envinagrats, conserves i altres, però també constitueix una guarnició perfecte per a plats d’estiu. Des de molts anys enrere, cobreix la coca estiuenca més popular: la de trempó. Per què no fer-ne també unes panades d’estiu?
Ingredients per a 4 persones:
Per a la pasta: 75 g d’aigua, 75 g de llet, 75 g d’oli de gira-sol, 75 g de saïm i 500 g de farina fluixa.
Per al farcit: pebre verd (n’hi ha que hi posen un poc de pebre vermell), tomàtiga pelada i un poc de ceba blanca. Oli i sal. S’hi poden afegir miques de tonyina i petites porcions d’olives tallades.
Preparació:
- En primer lloc prepararem el trempó. Tallarem tots els ingredients en trossos molt petits i, una vegada trempats amb oli i sal, els posarem dins un colador perquè amollin el màxim de suc, perquè les panades no courien bé si n’hi hagués massa; especialment la tomàtiga, n’amolla molt de suc.
- Prepararem la pasta, sense llevat: posarem a parts iguals 75 grams d’oli, saïm, aigua i llet i hi afegirem la farina, aproximadament uns 500 grams o fins que estigui la textura al nostre gust per poder fer les panades .
- Ho deixarem reposar una hora.
- Començarem a fer les panades, al nostre gust en quant a grossària, però preferiblement una mica més petites de l’habitual.
- Abans d’omplir-les haurem eliminat tot el suc del trempó i, si estigués massa sec, hi afegiríem unes gotes d’oli d’oliva.
- Les farcirem amb bastant de trempó, perquè quan cogui, el farcit minvarà.
- Després de cobrir-les amb la tapa de pasta i, una vegada closes amb l’entrunyellat tradicional, les courem dins el forn, aproximadament a 180º al llarg d’uns 35 a 45 minuts, o fins que ens agradin de cuites.
- La recepta ens va ser facilitada per na Bàrbara Montserrat Mas, una gran cuinera de Campos, poble de gran tradició culinària. Bàrbara va comentar que la pasta admet variants.
