El camp significava quelcom més que la subsistència per als pagesos; era també un sistema de vida. El cicle del conreu dels cereals, especialment important als pobles del Pla, del Llevant i del Migjorn de l’illa, es tancava amb la sega i, a la darreria de juny, a prop de sant Pere, arribava el temps de batre. La tasca s’iniciava a l’alba, cap a les sis del matí, quan s’estenien i es desfeien les garbes damunt l’era i el sol anava torrant el gra. El treball de batre era dur i la gent que hi participava precisava d’una alimentació sòlida per poder arribar amb forces a la posta de sol.
Ingredients
Sopes, fideus, ceba tendra i ceba, porro, tomàtiga, alls, col blanca, julivert, pebre tendre, pebre vermell, oli o saïm, aigua, sal i pebre bord.
Preparació
- Dins una greixonera amb oli o saïm iniciarem un sofregit amb ceba tendra, ceba i porro (el més important).
- Set o vuit minuts després hi afegirem uns alls aixafats, tomàtiga de ramellet pelada i picada, un pebre verd tendre i mig pebre vermell, trossejats.
- Poc temps després introduirem col blanca trossejada (si hi hagués col borratxona, encara seria millor) i un petit manat de julivert tallat fi.
- Ho anirem girant, a fi que la col prengui el gust del sofregit. Salarem.
- Minuts després d’afegir la col hi agregarem una cullerada de pebre bord dolç, si és possible de tap de quartí.
- Introduirem l’aigua suficient, encalentida prèviament i ho farem bullir uns 20 minuts. Hi ha d’haver brou més abundant de l’acostumat, perquè els fideus n’absorbiran una bona part.
- Afegirem els fideus i els courem el temps necessari. No deixarem que s’aferrin. Corregirem de sal. Quan els fideus siguin cuits, amb una giradora traurem tota la verdura juntament amb els fideus i ho posarem a part.
- Mentre, posarem les sopes al fons de la greixonera, per tal que es beguin el brouet que ha quedat. Regarem les sopes amb un raig d’oli verge i les cobrirem amb la verdura i els fideus. Ho regarem tot plegat amb un roll d’oli.
- Aquesta és la recepta de les sopes del temps de batre, bones i nutritives, que es feien a Mossa i que ens ensenyà Aina Marroig Vives (Mossa, Escorca, 1920).
