Pens que els petits plaers són allò que acaba de donar sentit a la vida i, en alguns casos, són allò que importa realment. Molts d’aquests delits mundans estan relacionats amb el descans i, fins i tot, amb el vi. És el cas de Son Vich de Superna per a l’empresari montuïrer Gabriel Sampol Mayol. Juntament amb la seva muller, Maria Paz Massanet, va adquirir aquesta possessió de Puigpunyent l’any 1981, per convertir-la en un espai per al repòs particular. A poc a poc, hi han retornat l’activitat agrícola, especialment amb la sembra de ceps l’any 2006. El seu fill Fernando n’és el responsable actualment i comenta que no volen fer via per fer vi, sinó fer les coses bé. Entenc que el motiu és que el seu negoci, Sampol, se centra projectes d’enginyeria aplicada a l’energia, instal·lacions elèctriques, telecomunicacions i integració de sistemes, fins al punt que és una de les empreses més destacades de l’Estat en el seu sector. Així, no va ser fins una dècada després d’haver sembrat vinya, el 2017, que no varen treure el seu primer vi al mercat.
L’evolució que han fet es veu també amb les varietats varen començar a sembrar: primer apostaren per les més internacionals com ara Ull de Llebre, Viognier, Cabernet Sauvignon i Sirà, però darrerament ho han fet per les autòctones; Mantonegro, Premsal i Gorgollassa.
Sembla que les primeres notícies que es coneixen de Son Vich de Superna es remunten al Llibre del Repartiment de Mallorca, l’any 1236, després de la conquesta catalanoaragonesa de l’illa pel rei Jaume I. El monarca més llegendari de la nostra història va donar aquesta vall a Ludovic de Vich com a mostra d’agraïment per haver-lo ajudat. Amb els anys, va passar a les mans d’altres famílies com la Moragues-Monlau i abans de 1981, dels Capllonch.
Avui parlarem del vi Supernins, que es va elaborar per primera vegada el 2017. El nom remet als habitants d’aquest indret bell i encisador; pagesos, ramaders, margers, ramaders i carboners que han treballat aquesta terra durant segles. És un monovarietal de Mantonegro, el que es cultiva a més altitud de tot el món, a la parcel·la de ses Terrasses, a 400 metres. L’anyada protagonista és la del 2018, un any que coincideix amb l’arribada de l’enòloga valenciana Sara Martínez, que sense fer renou fa una gran feina al celler. Es verema, es desrapa i se’n fa una fermentació llarga amb pòsits d’entre 2 a 3 mesos. Ha passat tres mesos en bota de roure francès de tercer any i ha reposat un any i mig en botella. És un vi de color de cirera de capa baixa, amb aromes de fruites vermelles, amb un pas lleuger i fresc en boca, un punt golós.
