Caldera d’anyell o de cabrit

Segons la tradició, els xots se solen sacrificar dos dies abans de Pasqua. De l’animal s’aprofitarà tot: aportarà la carn per a les panades i amb les vísceres es podrà elaborar el frit típic de Pasqua; un frit que anava acompanyat fins fa poc de sang, butza i budells -la butza, ben neta i bullida amb herbes, aportarà un sabor especial-, a més de les millors verdures del temps. Les tallades més bones del xot se solen preparar al forn, però amb les escapcions, les tallades del coll i la baldana es pot preparar una excel·lent caldera, que ens transporta a una cuina més primitiva, pobra i popular. 

Ingredients

• Anyell o cabrit (millor si l’animal és jove)
• Ceba (1 per cap si són petites)
• Tomàtiga
• Pastanaga abundant
• 1 cabeça d’alls
• Llorer
• Herbes aromàtiques
• Pebre (vermell o verd)
• ½ litre de vi negre (la quantitat dependrà del nombre de racions)
• Patató o patates
• Carxofes (o verdures del temps, per exemple esclata-sangs, etc.)
• Oli
• Aigua
• Sal
• Pebre bo
• Opcional: una picada d’ametlles o pinyons o d’ambdues coses.

Preparació

• Després de trossejar-la, salpebrarem la carn i la sofregirem amb oli d’oliva fins que les tallades seran ben rossetes. Les traurem i reservarem.
• Dins el greix que ha deixat la carn hi sofregirem ceba abundant (aproximadament una ceba petita per persona) tallada en juliana, juntament amb mig pebre vermell o un de verd (o dels dos colors) tallat a trinxes, una cabeça d’alls sencera i pastanagó (també abundant) tallat a rodanxes. 
• Convé sofregir-ho a foc moderat i anar girant adesiara. Al cap d’alguns minuts hi afegirem tomàtiga pelada i tallada fina i continuarem girant fins que el sofregit estigui al seu punt.
• Introduirem altra volta les tallades, ho girarem, i tot seguit hi afegirem un bon roll de vi negre (¼ o ½ botella, depenent de les racions) i deixarem que s’evapori al llarg d’uns minuts.
• Hi agregarem aigua tap no tap, una fulla de llorer i un petit feix d’herbes aromàtiques al gust (fonoll, herba-sana, farigola, api, moraduix, per exemple). 
• Una vegada que la carn afluixi, hi afegirem el patató o cantons de patata.
• Minuts després podem arrodonir el guisat amb carxofes (o esclata-sangs, a la tardor i l’hivern) i una picada d’ametlla o pinyons o d’ambdues coses.
• Pocs minuts després es podrà servir. El plat no ha de resultar excessivament brouós.

Suscríbete para seguir leyendo