Del fesol és un llegum bàsic des de temps pretèrits. El Diccionari Alcover-Moll en distingeix una vintena de varietats. Quan són secs, es distingeixen pel color o la grossària i el nom genèric va sempre acompanyat d’un qualificatiu: de careta, de confit, de cuc, jueu, d’ull negre... El més corrent a l’illa és el darrer. Quan encara són tendres, s’utilitzen dins arrossos i fideus de marjal; quan són secs es mengen en ensalada o en escudella, un guisat que ha pres el nom del recipient, ja que escudella no és altre cosa que un plat fondo on s’hi menjava el cuinat.
Ingredients
Per a 6 persones: 500 g de fesols d’ull negre, xulla dessalada (opcional i prescindible), 1 ceba, 3 tomàtigues de ramellet, mitja col, 1 manat d’espinacs, 1 de bledes, 1 rodanxa de carabassa, dues patates mitjanceres, llorer, herba-sana, oli, pebre bo, pebre bord i aigua.
Preparació
- La nit abans posarem els fesols en remull en aigua freda.
- L’endemà, els bullirem només amb aigua fins que siguin gairebé cuits del tot.
- Dins una greixonera o una olla de test amb l’oli necessari, hi sofregirem els talladons de xulla, si és que n’hi volem. Si no, sofregirem d’entrada la ceba tallada fina, a foc moderat.
- Minuts després introduirem les tomàtigues, pelades i trinxades. Salpebrarem al gust.
- Quan considerem que el sofregit està en el seu punt, abocarem els fesols amb el seu brou dins la greixonera, o bé el sofregit dins l’olla on bull el llegum.
- Hi afegirem una o dues fulles de llorer.
- Minuts després hi afegirem, poc a poc, perquè no hi cabria tota de cop, la verdura (col, bledes i espinacs, tallat tot de manera regular).
- Deixarem bullir unes 15 minuts tot plegat i als darrers bulls, hi agregarem un brot d’herba-sana.
- Corregirem de sal i hi afegirem una culleradeta de pebre bord dolç.
- Dos minuts després, el plat està a punt.
- Si el plat ens sortís una mica aigualós, un bon remei és posar unes sopes dins el plat abans d’abocar-hi el cuinat.
- Anys enrere, era pràctica habitual cuinar per un parell de dies. Aleshores es solien posar sopes el segon dia. I si els cuinats eren de faves, ciurons o llenties, no era estrany mesclar-hi arròs, fideus o sopes.
