Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cuina amb memòria | Fava parada o fresa

Fava parada o fresa

Les faves, que ja eren conegudes al final del Neolític, varen ser utilitzades –tot i no ser gaire apreciades– per egipcis, hebreus, grecs i romans. El seu conreu, destinat al bestiar i en temps de fam als humans, es va estendre per Europa. A Mallorca, anys enrere, era el llegum més consumit per la gent humil, ja que es podia conrar a les seves terres primes, fortes i argiloses. En èpoques de fam, com ho varen ser els temps de postguerra, era habitual menjar faves la majoria de dies de la setmana, fet que va generar sucosos glosats de protesta.

Ingredients

250 g de faves pelades, col, mongetes tendres, carabassa, carabassó, ceba, tomàtiga, pastanagó, patata, alls, llorer, fulles d’alfabeguera, oli, aigua, pebre bord i sal.

Preparació

Vespre abans posarem en remull les faves velles, pelades i xapades, en aigua abundant. L’endemà les escolarem i les posarem a bullir en una olla amb aigua freda, fins que es vagin tornant tendres. Mentre, rentarem les hortalisses que disposem i les trossejarem en daus petits. No cal que siguin necessàriament totes les esmentades als ingredients, però per altra banda, n’hi podrem afegir d’altres, com pèsols o espinacs. Quan les faves siguin quasi cuites, introduirem la col, carabassa, patates, mongetes, pastanagues, alls, ceba, tomàtiga (ratllada) i la resta d’hortalisses, amb una fulla de llorer. Ho deixarem bullir, sempre a poc foc i remenant adesiara, aproximadament una hora. Tot ha de semblar quasi fos. Corregirem de sal. Si ens agradàs amb la textura molt fina, quan tot sigui ben cuit, ho passaríem per un passa-purés. Deixarem que doni un darrer bull amb unes fulles d’alfabeguera tendra o seca. És força corrent afegir-hi fideus; és una opció, com ho és l’arròs. Quan tot sigui cuit, ho servirem amb un polset de pebre bord i un roll d’oli verge. I si ens hi agraden, uns crostons. Si hi volguéssim afegir llonganissa i botifarró, ho introduiríem, tallat tot en rodanxes, minuts abans d’afegir-hi els fideus. Sovint es fa una versió més gustosa, pot ser, però menys sana, bullint ossos, carota o morro i orella de porc prèviament dessalats i, tot trossejat s’incorpora a l’olla, juntament amb un sofregit de talladons de xulla, botifarró i llonganissa. Amb una part del brou dels ossos s’hi bullen les faves. Una bomba calòrica.

Compartir el artículo

stats