Suscríbete 1,5 €/mes

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costella de porc amb codonyat

Costella de porc amb codonyat

Costella de porc amb codonyat

El codony, originari del Caucas i de l’Orient Mitjà, és una fruita més grossa que una pera o una poma i la codonya és més grossa i sucosa que el codony. Trobam referències d’aquesta fruita dins els primers llibres de cuina escrits en la nostra llengua. A l’antiguitat era apreciat per grecs i romans que la consagraren a Afrodita i a Venus. Encara que sol estar sembrat a la vorera dels camins i sovint en solitari, sempre s’ha apreciat d’aquesta fruita de color groc brillant, el seu sabor fi, una vegada elaborat, i la seva aroma, que serveix també per perfumar la roba de calaixos i armaris.

Ingredients

Costelles de porc, xulla de la panxa, una codonya, 40 g de xocolata sense sucre, ceba, alls, farina, salsa de tomàtiga, un tassonet de vi blanc, mig de negre, pastanagó, esclata-sangs, oli, aigua, sal i pebre bo.

Preparació

Salpebrarem les costelles; les passarem lleugerament per farina i les mig courem en una paella amb poc oli i les reservarem. Dins el mateix oli hi sofregirem el pastanagó sencer i pelat, la ceba i la xulla tallada fineta. Anirem girant. Quan la ceba sigui cuita hi afegirem el vi blanc i negre, que deixarem reduir a un terç. Afegirem dues cullerades de salsa de tomàtiga; si no és cuita, donarem unes quantes girades més. En temps d’esclata-sangs, com és l’actual, n’afegirem uns 200 grams. Si no n’és el temps, hi posarem xampinyons. Agregarem dos tassonets d’aigua i deixarem que doni un bull. Posarem la meitat d’aquesta salseta en una greixonera i per damunt hi col·locarem les costelles; hi escamparem l’altra meitat. Ficarem la greixonera al forn a foc fort. El plat hauria de quedar sucoset, però no brouós. Tot seguit pelarem la codonya i la tallarem en grells; els enfarinarem, fregirem i distribuirem dins la greixonera. Ja al final, quan tot està al seu punt de cuit, capolarem un poc de xocolata sense sucre i l’escamparem, per tota la greixonera. Pegarem unes sacsades perquè es fongui bé i es vagi mesclant amb la resta d’ingredients. La recepta me la donà mestre Tomeu Esteva.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats