Una història sobre la malvasia i el vi d'Estellencs

La vinculació de Tomeu Isern amb el vi ve d'enrere. Va néixer a Consell i de petit el seu padrí jove l'enviava a Can Ribas a comprar-ne de rosat. Li agradava veure les vinyes i l'ambient que es respirava al celler. Ja d'adolescent, el vi l'acabà d'encisar. Quan l'any 1980 va anar a viure a Estellencs, va muntar un restaurant i va fer un hort i una casa on després hi va fer el celler. L'any 1996 va començar a sentir a treballar per recuperar la Malvasia de Banyalbufar, amb Joan de Can Pico i altres persones, futurs creadors de la Cooperativa. Després d'estudis i proves amb el suport de la Universitat de les Illes Balears varen aconseguir recuperar aquesta varietat, lliure de malalties. En el cas de Tomeu Isern, va començar a cultivar-la amb una marjadeta de 600 metres quadrats d'un amic seu i el resultat va ser bo. Per això, uns anys després, el 2004, va reconvertir el taller de fusteria de ca seva en un celler i l'hort va passar a ser una vinya, fins que amb els anys ha arribat a l'hectàrea de cultiu actual, dividida en 8 zones diferents, amb una producció de 2.000-3.000 litres de vi anuals. M'explica que fer vi és una afició, que combina amb la gestió del petit hotel familiar Sa Plana. Flor de Tramuntana és l'evolució que es fa l'any 2014 del vi Ambarí, a partir de ceps més vells i adaptat al gust actual, més fresc i amb menys graduació. L'anyada 2018 d'aquest monovarietal de Malvasia és d'un groc intens, tirant a ambre. Té aromes de flors blanques, un pas lleuger en boca i l'acidesa equilibrada. La imatge és obra de Paquita -la seva esposa- i remet a una flor d'estepa, una planta ben present a la Serra.

Suscríbete para seguir leyendo