Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La nova situació del Jardí Botànic de Sóller, per Josep Lluis Gradaille Tortella

El passat dia 18 del present, el Protectorat de Fundacions va donar el vist i plau als nous estatuts de la Fundació Jardí Botànic de Sóller (FJBS). Estatuts realitzats de bell nou pel Consell de Mallorca, que res tenen a veure amb els existents en cap ni un dels seus punts, i que incorporen al mateix nivell que el JBS una nova institució, el Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN), organisme propietat de l'Ajuntament de Sóller.

L'Ajuntament de Sóller al llarg de més de trenta i tres anys ha estat incapaç d'obtenir els recursos necessaris per poder dotar de pressupost ordinari suficient a la seva institució, tot i que va néixer amb les benediccions i promeses de tots els partits polítics del moment, i l'Associació MBCN, que és qui gestiona l'entitat, ha tingut serioses dificultats per poder dur endavant l'organització, manteniment i exposició, de les importants col·leccions que gestiona. La coneguda "llei Montoro" va privar de subvencions i altres aportacions de l'Administració Pública a les Associacions, i l'Associació MBCN, ha estat i és, una de les grans afectades. Tot i així, els reptes aconseguits fins ara i el compromís d'educació i divulgació amb tota la comunitat, són de gran d'elogi, donades les precàries circumstancies que s'han donat.

El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, vol salvar el Museu de Ciències, ho havia promès. Ara es donen les confluències necessàries per dur-ho endavant, Consell de Mallorca, Conselleria de Medi Ambient del Govern, Ajuntament de Sóller i AMBCN professen uns mateixos ideals i són coincidents dins un mateix color polític. El president encarrega uns nous estatuts als seus tècnics, s'aproven per "majoria política" a una Junta Extraordinària de la FJBS, i el Protectorat que també depèn d'una conselleria del mateix color, la de Cultura, no s'hi oposa i els ratifica.

El president Ensenyat no salva als seus amics de l'Associació MBCN, el president a qui salva és a l'Ajuntament, únic responsable del futur del Museu de Ciències. El gran beneficiat es l'Ajuntament de Sóller que a partir d'ara el Consell l'eximirà de responsabilitats i li mantindrà el MBCN. Diu el refranyer castellà que....para tan corto viaje, no hacían falta tantas alforjas. Efectivament, ja el 2003, i per iniciativa de la Consellera de Medi Ambient del Govern i Consellera de Cultura del Consell de Mallorca férem una proposta d'unificació dins la Fundació ja existent, amb una petita modificació de l'organigrama, que no va ser acceptada per l'Associació MBCN. Una gran oportunitat perduda, Govern i Consell estaven disposats a posar els doblers necessaris. Posteriorment, la FJBS, mitjançant el seu president i director gerent han convidat varies vegades a la integració a l'Associació MBCN, modificant sols una petita part dels estatuts. La resposta sempre ha estat negativa i la darrera negació del seu president, va anar acompanyada d'un "estam bé així".

Sincerament, crec que per salvar el Museu de Ciències no feia falta canviar els estatuts, ni carregar-se una institució modèlica, menyspreant i ferint la sensibilitat de la resta de patrons sense valorar el treball d'un equip de persones que han deixat una part de la seva vida en el JBS per aconseguir el nivell de reconeixement nacional i internacional que ara gaudeix. A no ser que les intencions anessin més enfora. Dic això perquè, hem convidat reiterativament al president Miquel Ensenyat a visitar el JBS i l'Institut Botànic com a centre de recerca per donar-li a conèixer el que tenim, el que fem i la activitat creadora i d'investigació que duem a terme, i mai en tota la legislatura, ha tingut temps. Sí que ha tingut temps per visitar el MBCN varies vegades, que es troba a 83 metres, de porta del Museu a porta del Institut. Això es poc encoratjador i poc gratificant, senyor President.

Sí, sembla que les intencions anaven una mica més enfora. Els nous estatuts, allunyats dels existents com a fundació privada, i molt a prop del règim de funcionament d'una pública, presenten notables canvis que afectaran de forma important al funcionament del JBS. Però el canvi més greu és el referent a l'Article 11 que parla del nombre de vots. Abans, cada patró tenia un vot amb l'excepció de l'AMBCN que en tenia dos, com a estratègia per a garantir que sempre els vots tècnics superessin en un, als polítics. Mai podíem pensar que els vots de l'Associació MBCN acabarien essent polítics. I ara, amb els nous estatuts, Govern, Consell, Ajuntament i Associació MBCN tenen dos vots cada un, i la resta només un. Per afegitó, el vot tècnic del Director, també desapareix. Es adir, el control de la nova fundació el tindrà sempre l'Administració Pública, el qual és el mateix que dir que es perden totes les avantatges d'una privada, especialment l'agilitat administrativa que ens permet gestionar projectes i recursos. I que l'excusa no sigui que volen controlar els doblers que posen, que això, per llei, ja ho fa la Direcció General de Tresoreria del Govern.

Però al meu entendre, la pèrdua més important de totes, és la pèrdua de la independència. Ens ha costat molt a tots els qui formam l'equip del Botànic, preservar la nostra identitat política, hi han hagut molts intents de "pesca", però sempre hem cregut que una institució com la nostra no podia dependre de cap color. Hem compartit projectes i il·lusions amb tots, des de l'esquerra del Verds fins a la dreta del PP, i sempre ens han ajudat, amb respecte, èxit i harmonia. És mal d'entendre que durant mes de vint anys de Fundació, cap patró tingués res a dir del bon funcionament de la institució, i de cop i volta resulta que el model no serveix i hem de fer una nova fundació. A partir d'ara tot serà diferent: la nova Fundació neix polititzada, fortament polititzada, i les conseqüències poden ser imprevisibles, perquè imprevisibles són els moviments de partits, els moviments dels polítics, les altes i les baixes, les fuites, fins i tot, imprevisibles son les eleccions. O no?

El que sàpiga resar que resi, i el que no, que s'encomani als déus de la fortuna.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats