Estam davant una fita històrica pel que fa a la normativa de residus i sòls contaminats al nostre petit país format per illes. Estam en camí d´aprovar, per primera vegada en la història, una llei autonòmica en la matèria i pretén ser una eina jurídica per fer un gir cap al nou paradigma europeu, i mundial, de l´economia circular. La generació de residus ha de disminuir, i aquells que es generin han de deixar de ser un residu per ser un recurs. Ens hi ha va la supervivència, el futur dels nostres fills i nets.
Recau damunt la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, i més en concret damunt la Direcció General d´Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus el mandat dels Acords pel Canvi de proposar, al Parlament, una Llei autonòmica per a la gestió sostenible de residus. Per aquest motiu fa més d´un any que, amb el meu equip, estam fent feina amb la redacció d´un text normatiu que està resultant tan complex com apassionant. I si entre els acords del govern d´esquerres es va trobar necessari establir aquesta prioritat és perquè ens cal una normativa específica, adaptada a les peculiaritats del nostre arxipèlag, per afrontar els reptes que tenim, no només en residus sinó també en sòls contaminats, una temàtica potser no tant mediàtica però no per això menys important.
Abans d´entrar, en un proper article, en alguns dels detalls d´aquest primer esborrany de llei que, de moment, conté 62 articles, 14 disposicions i 6 annexos, cal explicar com hem arribat fins aquí. Ens podríem remuntar al desembre de 2015 on, en l´apartat de pregunta del mes del portal de participació del Govern, ja formulàrem una sèrie de qüestions als ciutadans sobre la gestió de residus i es reberen 802 aportacions. Des del moment, i fins ara, el treball ha estat molt intens. Hem comptat tant amb el suport intern dels funcionaris de la conselleria, molt especialment del Servei de residus i sòls contaminats, que han aportat la seva llarga experiència, però també amb un suport extern imprescindible davant les limitacions de recursos humans que tenim, tant per la part jurídica com per la part de participació. S´han fet 34 entrevistes a diferents professionals, públics i privats, de les diferents illes, dedicats a la gestió de residus de les quals, juntament amb les dades estadístiques relacionades i amb les 14 aportacions de la consulta prèvia realitzada, s´ha elaborat un DAFO, imprescindible perquè la llei no es deixi res important a resoldre.
Hem tengut, també, diferents reunions sectorials amb els consells insulars per consensuar alguns dels temes importants de la Llei, especialment el de la distribució competencial de les diferents administracions balears. I finalment hem tengut en compte, a més de tota la legislació sectorial, estatal i europea, que hi ha al respecte, els dos esborranys de llei autonòmics que, malauradament, no es varen aprovar: el primer impulsat per Nicolau Barceló, director general de Residus i Energia durant el primer pacte (1999-2003), fet al darrer tram del seu mandat i que va quedar a un calaix quan entrà el senyor Jaume Font de conseller de Medi Ambient a la legislatura posterior, i el segon proposat al Parlament pel diputat David Abril el 2012 i rebutjat per la majoria parlamentària del Partit Popular del moment. Confiam que a la tercera anirà la vençuda amb un ampli suport de la cambra de representació autonòmica, sobretot perquè voler tenir una gestió més sostenible del fems que generam, i incidir en la seva reducció en origen, no hauria de tenir color polític. Tots ens hi jugam massa.
Som un Govern que creu amb la participació efectiva, i la practica. Per això, amb el suport del departament de Participació del Govern (des d´aquí vull fer un reconeixement a Miquel Gallardo per l´aposta que féu en el seu moment), hem fet un procés participatiu obert de sis sessions a totes les Illes perquè tothom pogués opinar sobre el text per tal d´enriquir-lo (la saviesa popular mallorquina ja diu que pensen més un home i un ase que un home tot sol). No ens hi obliga cap norma però ho consideràvem bàsic perquè com més consens generi la llei, més acceptació tendrà i la seva aplicació serà més eficaç.
A més a més aquesta participació ha tengut un element molt important, pràcticament inèdit a tots els processos d´aquest tipus precedents: l´hem fet en base un text concret i llargament treballat, i no damunt temàtiques obertes. Els participants ho han agraït i valorat perquè així les aportacions són més directes i concises. També tenim un web obert (residus.caib.es) en el qual hem tengut una enquesta en línia, i on es pot trobar la documentació bàsica (DAFO, instal·lacions, fluxos de residus, resultat de les sessions de participació, etc.) i totes les notícies que, fins al moment, ha generat el procés.
Per altra banda hem tengut reunions sectorials per tractar qüestions específiques que afecten a diferents sectors, per exemple el comercial, i també amb els grups parlamentaris. Fins al 31 de maig s´hi han fet aportacions. Dins aquest mes de juny incorporarem totes aquelles propostes enriquidores per arribar a un segon esborrany, el qual posarem a exposició pública. Una vegada acabat el període d´al·legacions, es donarà resposta a les mateixes per tot seguit enviar el text al Parlament (confiam que sigui dins el període estiuenc) per a la seva discussió i, si no hi ha entrebancs, es pugui aprovar entre finals de 2017 i principis de 2018, depenent de l´agenda del Parlament.
* Director General d´Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus
