s bo per al cos dormir aquesta estoneta més just quan t´has despert, recordar que he somniat en uns penya-segats devora el cap Savall (no sé si eren per devers Ashford Castle, aquell castellot d´Irlanda tan medieval i tan verd on anàreu en viatge de lluna de mel na Concepció i tu fa mil segles i per on va rodar John Huston El hombre tranquilo, i, molt més tard, José Luis Guerin va fer Inesfree, una pel·lícula sobre aquell rodatge, que no has vist i que acaba de sortir en devedé), uns penya-segats pintats de verd carruatge, altíssims, que em feien una porada perquè sempre he tengut vertigen. Sé que m´ha pegat un rodament de cap, el meu cos era com un engranatge que feia aigua per totes parts, i quan m´he vist a punt de caure cap a una mar negra i entrecreuada d´ones, una aguilota m´ha agafat per l´americana i m´ha deixat dins un dos cavalls que vaig tenir de jove que baixava a tota una capavalla d´una camada amb molts de sotracs per la Roca de Manacor amb la meva al·lota de llavors, na Margalida Blanquer. És bo per al cos deixondir-se a poc a poquet i pensar en totes les coses que m´esperen tal dia com avui, que he d´anar a cercar el resultat de la biòpsia. No puc pensar aquesta paraula sense que m´entri l´angoixa i em senti un nus a la gargamella. Això és una vergonya, que un home madur com jo, amb dos fills que ja estudien arquitectura i farmàcia a Barcelona, no sàpiga enfrontar-se amb la possibilitat de covar un càncer. És bo per al cos oblidar totes les obligacions, oblidar també aquest malet de panxa que em produeixen els nervis i les ganes d´anar del cos, i dedicar-me a imaginar les mamelletes de na Jilalai, la criadeta cubana de n´Hèctor i n´Aina, que ahir vespre a la festa em va servir uns mojitos que em llevaren totes les sets i m´estiraren cent cavalls de força. És bo per al cos veure que si na Concepció dins el cotxe de tornada cap a ca nostra es dedicava a fer-me moixonies, això tenia una traducció directa. I com que no vaig d´ella sense cap motiu concret de fa mesos i no em fa enravenera, em vaig haver d´aficar dins el bany dels convidats amb tres play-boys i amb la memòria dels mugrons i el cul arreveixinat de na Jilalai dins el cap, per complir com un home. És bo per al cos estirar-se dins el jacuzzi, posar els brolladors a tota i sentir-se torpedinat per aquells fils calents d´aigua que em renten de totes les brutors i em deixen endormissat amb la boca que tasta aquella pell mulata de cacau i ritme. És bo per al cos berenar totsol a la taula de davall el porxo. Hi ha de tot, la gerra del suc de taronja, l´aigua, els cereals, el croissant acabat de fer, el pa tendre, la llet, el cafè, la sal, l´oli d´oliva, la confitura d´albercoc i aquell blau dels agapants que rebenten devora amb una brisa suau: hi fa un estar d´àngels. És bo per al cos assaborir aquestes menges nutrícies i no pensar pus en els resultats de la biòpsia. Emperò mir el rellotge, avui he dit al banc que arribaria molt tard, i les busques del rolex em diuen que puc berenar tranquil. És bo per al cos anar del cos encara que sigui la tercera estació que faig, i això em molesta molt. És bo per al cos agafar forces d´on no n´hi ha, aficar-me dins el cotxe, posar l´aire condicionat i un cedé de Los Lobos que canten Sabor a mi i partir a l´escapada cap a la clínica Imperator, on em donaran el resultat científic de les proves, la sentència.