1) "RIUS DE TINTA" és una metàfora molt utilitzada quan es fa referència a un fet o aconteixement que ha produït una inacabable sèrie de comentaris, opinions, interpretacions, crítiques, tertúlies, dissertacions, etc. com és el cas de la pel·lícula "2001 odissea de l´espai" dirigida pel genial director nord-americà Stanley Kubrick, estrenada el 3 d´abril de 1968, ara fa cinquanta anys.
Justament per això, he hagut de pensar des de quina òptica podia analitzar la trama de la pel·lícula i com que de cinèfil i analista cinematogràfic no em guanyaria la vida m´he vist en la necessitat de recórrer a la disciplina que conec una mica i que seguesc amb passió: l´antropologia.
2) "ELS SÍMBOLS" són una constant en aquest film de Kubrick, n´està ple, és per tant des de l´antropologia simbòlica que es poden analitzar les quatre parts en què està conformada la història que ens conten els guionistes Clark i Kubrick. Aquestes quatre parts coincideixen en l´aparició dels quatre controvertits i discutits monòlits que són els que dicten l´esdevenir de les trames de la pel·lícula i que estan subtitulades com: "enginyer de la intel·ligència", " el Sentinel·la", "la porta de les estrelles" i "enginyer d´una nova intel·ligència".
3) "ESPAI I TEMPS" en la història de l´evolució de l´home, des de l´utilització de les primeres eines com ara ossos i pedres per caçar i obtenir una alimentació més adient a les seves necessitats fins a la culminació d´una nova intel·ligència dominadora de l´espai s´ha recorregut un camí, un espai en el temps i és en aquest concepte on m´agradaria centrar la meva aportació en aquest especial sobre la pel·lícula i el què representa. Mijaíl Bajtín, filòsof rus del segle XX, en el seu famós treball d´investigació titulat "Teoría y estética de la novela" publicat el 1975 es refereix, d´una manera molt determinant, al concepte de camí com a cronotopo.
Diu Bajtín en El cronotopo del camí: "Generalment, en la novel·la, els encontres tenen lloc en el camí. El camí és el lloc de preferència dels encontres casuals. En el camí (en el gran camí) en el mateix punt temporal i espaial s´hi encontren els camins de gent de tot tipus: de representants de tots els nivells i estractes socials, de totes les religions, de totes les nacionalitats, de totes les edats. On s´hi poden trobar casualment aquells que, generalment, estan separats per la jerarquia social i per la dimenció de l´espai; en ell hi poden aparèixer diversos contrastes, poden trobar-se i combinar-se destins diversos. Aquí es combinen, d´una manera original, les series espaials i temporals dels destins i vides humanes, complicant-se i concretant-se per les distàncies socials, que en aquest cas estan superades. Aquest és el punt d´enllaç i el lloc de consumació dels aconteixements. El temps sembla aquí abocar-se en l´espai i córrer en ell (formant camins); d´aquí ve la rica metamorfosi del camí: el "camí de la vida", "començar un nou camí", el "camí de la història", etc.; la metaforització del camí és variada i té múltiples nivells; però el nucli principal és el transcurs del temps."(M. Bajtín , "Teoría y estética de la novela". Ed. Taurus 1989).
4) LA REFLEXIÓ que em ve al cap en aquests moments és que a partir d´uns elements visuals que utilitza Kubrick en la pel·lícula: l´ós de mamífer convertint-se en una nau espacial, simbologia majestuosa i paradigma convencional i occidental de l´evolució humana, la creació d´un ordinador perfecte, el HAL 9000, amb capacitat per gestionar sentiments, creat per enginyers humans amb tots el atributs possibles de coneixements i alta tecnologia però també amb la imperfecció humana i la aparició d´un monòlit representant la perfecció en cada etapa evolutiva humana dóna a entendre en el transcurs de tota la trama argumental que aquest camí que els humans han de recórrer està vigilat i pautat per "una intel·ligència superior". En paraules d´Emilio de Gorgot, crític de cinema, en un article publicat fa ja uns anys apuntava a mode de conclusió: "El que 2001 Odissea de l´espai ens diu és que som humans perquè som intel·ligents. Que la intel·ligència no és només una característica nostrada i constituent sinó també és la nostra principal eina, i que hauriem d´intentar trobar-la i fer-ne el millor ús possible."
5) EL GENIAL KUBRICK ja havia demostrat sobradament el seu talent com a guionista i director exigent abans de rodar "2001 odissea de l´espai". Va ser un expert en l´adaptació de novel·les que una vegada adaptades al guió cinematogràfic es convertiren en "best seller" mundials: Atracament perfecte (1956) de Lionel White, Camins de glòria (1957) de Humphrey Cobb, Spartacus (1960) de Howard Fast, Lolita (1962) de Vladímir Nabókov, Dr. Strangelove (1964) de Peter George.
Després de l´èxit de 2001 odissea de l´espai basat en el conte breu d´Arthur C. Clark El Sentinel·la el 1970 es publicà la novel·la homònima de la pel·lícula obtenint un èxit aclaparador.
Després de "2001..." seguiren èxits de guió, de taquilla, de crítica i de la literatura d´on s´hi havia nodrit: A Clockwork Orange (1971) d´Anthony Burguess, Barry Lyndon (1975) de William Makepeace, The Shining (1980) d´Stephen King, Full Metal Jacket (1987) de Gustav Hasford o Eyes Wide Shut (1999) d´Arthur Schnitzler, última pel·lícula que va dirigí poc abans de la seva mort.
