Ledícia Costas ha escrit un altre bon llibre: El corazón de Júpiter (O corazón de Xúpiter, en la seva versió original gallega). Costas és premi nacional, premi Lazarillo, està inclosa en una llista d´honor de l´IBBY (International Board on Books for Young People)... Costas és una, ja, notable escriptora. Recordam haver comentat algun altre llibre seu en aquestes pàgines, especialment: Jules Verne e a vida secreta das Femmes Plante. Així que no podem dubtar que ens trobam davant d´una creadora activa i amb prou ofici, amb una gran capacitat d´expressió. Amb una notable sensibilitat. La literatura de Costas és intel·ligent, sensible i propera. Pot tractar la fantasia esbojarrada (Escarlatina, a cociñeira difunta) i el realisme més contundent. El seu llenguatge és clar i suggeridor. Les seves històries, emotives i, sovint, plenes de bon humor. El corazón de Júpiter, no obstant, és en veritat un drama. Diríem que un drama positiu, si aquest concepte és possible. Positiu, perquè no deixa mal gust ni ens deixa desesperançats.
Isla, Mar, Sandra, Marcos, Ángel... són adolescents, fet que implica emocions confuses, pressions externes, exploracions, aprenentatges, refusaments, errors... No se´n poden sostreure. Viuen. Són. I són en un món d´ara, actual, versemblant. L´obra se sosté, en realitat, en tòpics de la novel.la actual per a joves, a casa-nostra, sovint reiterativa: l´acossament, els perills de les comunicacions en la xarxa, l´institut, els esdeveniments socials que afecten la vida de famílies i de persones, els canvis de llar. Però, Ledicia Costas tracta aquests tòpics amb elegància i amb un punt d´originalitat i, sobretot, amb una qualitat literària que cal agrair. La seva escriptura no és pomposa ni està buida. Hi ha, a més, un fort component plàstic en les imatges que usa: els grumers en la mar, l´espai observat a través del telescopi, la cafeteria abandonada on és possible el dany, el descampat entre finques que pot pertànyer a qualsevol barri nou de qualsevol ciutat... Tot descrit amb eficàcia literària i amb mesura. Les relacions entre els joves protagonistes hi són exposades sincerament; no s´hi oculta res: violència, homosexualitat, la droga, l´enamorament, l´acossament, l´esperança, l´autoengany... Les comprenem tot d´una.
El corazón de Júpiter és la demostració de què temes actualment molt sucats poden ser tractats de forma nova, i aquest és el gran valor del relat. Estam cansats de llegir en llibres per a joves diàlegs suposadament desenvolupats en xats, i que no aporten res. I cansats d´escenes de bullying escolar en narracions per a jovenets... Aquí hi ha cruesa i emoció. Veritat. I estil. D´altra banda, Ledicia Costas es manifesta com a lectora. Cita fragments, cadascun en l´inici de cada capítol, d´Agustín Fernández Paz, de Michael Ende, de Maria Gripe, de Rodari, de Verne, de Salinger, i també de Camus, Manuel Lourenzo, Aldous Huxley, Bram Stoker, Melvis Burges, entre d´altres. Pistes que anuncien el que Isla, la protagonista viurà o rebrà en les pàgines següents. Isla, l´adolescent que vol viure. En la xarxa, Casiopea. Al text hi ha grumers i estrelles. Molt significativament.
