Obro una finestra metàl·lica que està al terrat comunitari de casa meva. Tinc costum de fer-ho a la nit. Hi ha un vell colomer abandonat.
"-Ah!! Quin ensurt...!! Un colom! Perdó... No et volia destorbar. Tens el teu dret. El mateix que jo de gaudir d´aquest lloc. No... no te´n vagis. Si em dónes permís, jo te´l dono a tu. Aquí hi ha espai suficient per a molts. Aquest terrat és enorme".
Guaito. Hom podria dir que aquí a dalt tenim una llotja i allà baix un escenari.
"-L´espectacle ja ha començat. Sovint pujo per evadir-me. No, evadir no és la paraula..."
En aquesta llotja he pogut gaudir i aprendre de tot el que m´aporta la cultura en les seves diferents vessants.
"-La vida va passant aquí sota. Com et dius? Et diré Linares. Per allò de "Palomo". Palomo... Linares... Bah, tant se val! Et buscaré un nom una mica més proper... Cristòfol. Tot i que ni Linares ni Cristòfol em donen cap tipus de confiança..."
Aquí avall és molt fàcil sentir parlar d´algun matador, programa de talents, reality shows, cupletistes o tertulians que criden molt per la televisió. I no ho condemno. Bé, al matador, sí... Tots busquem evadir-nos, però si busquéssim una mica més... No dic que hem de llegar Shakespeare si mai no ho hem fet. No tothom té el moment per llegir-ho, ni Shakespeare pot pretendre ser llegit per tothom. El tema és trobar alguna cosa que ens pugui curar l´ànima.
"-Clar, Tòfol! Aquesta és la paraula; curar. Precisament avui pujant aquí em sentia una mica Sísif. Obstinat en pujar un penyal gegant perquè després em caigui per la pendent per tornar-ho a pujar. I així indefinidament. I tu em diràs: "Què m´estàs contant??" Doncs que és un exemple magnífic per explicar tantes coses que ens passen a la vida. Situacions que altres han dedicat un temps preciós en pensar-les perquè precisament nosaltres hi puguem posar les nostres pròpies paraules i experiències. I així, curar-nos.
Sí. Veure la cultura com a una medecina. -Em fa mal el cap. -Tingui, 250 mil·ligrams de Botticelli. -Ai! El meu cor! El tinc romput! -Prengui aquesta cançó de Dylan i faci catarsi. -Què faci què?- Deixi-ho fer. Escolti un tertulià i potser se li espassa... -No entenc com puc afrontar aquesta situació, em supera, em sento com, com... -Com Sísif, potser? -Eh?"
La cultura constitueix la nostra manera d´expressar-nos, de dir el que volem, d´assenyalar el que és important i el que no. És necessari alimentar l´ànima quan moltes coses es moren. No us heu demanat mai com va de salut la pròpia cultura? Per això, hauríem d´obrir més finestres al terrat.
"-Ei, Tòfol, fixa´t! Els bons guanyen a la ficció, però aquí sota ho solen fer els dolents. Estàs dormint...? Bona nit, Tòfol."
