Tres dones coratjoses i transgressores unides per una història La Llibreria. Penelope Fitzgeral, l´autora de la novel·la, Isabel Coixet, la directora de cinema que ha dut aquesta història a la gran pantalla i Florence Green la protagonista de la novel·la. Tres dones que han lluitat per dedicar-se a allò que els ha agradat i en el que creien, enfrontant-se a un món i a una societat que no els hi ha posat fàcil.
Penelope Fitzgerald (Lincoln 1916-Londres 2000) tenia quasi seixanta anys quan començà a escriuré aquesta novel·la. Finalista del Booker Prize l´any 1978 La Llibreria fou la primera de les vuit novel·les que va publicar. L´autora utilitza en aquesta història elements autobiogràfics, ella igual que Florence, la protagonista del llibre, va treballar temporalment en una llibreria d´un petit poblet costaner del comtat de Suffolk, al qual s´hi hagué de traslladar des de Londres amb els seus tres fills petits per motius econòmics.
A la novel·la, Florence Green, una dona coratjosa, vídua de guerra que no es resigna a ser una dona invisible, decideix dur a terme el seu somni, obrir una llibreria en un poble petit de la costa sud d´Anglaterra. La història ens situa a l´any 1959 a Hardborough, un poble fictici amb poques ambicions culturals i on la protagonista s´ha d´enfrontar als prejudicis i a la intolerància dels seus habitants; l´enveja dels quals no permetrà que un dels sues membres progressi i es realitzi. El desencadenant final serà la decisió de Florence de posar a la venda la Lolita de Nabokov, aquest fet afavoreix que el personatge influent i poderós, que vol veure la llibreria tancada, se´n surti amb la seva i Florence es veu obligada a renunciar al seu somni.
La Llibreria és una història satírica i un reflexa de la vida dels pobles petits anglesos a finals dels anys cinquanta. Penelope Fitzgerald posa sobre la taula una realitat que abunda en les seves obres, la bondat de cor i els propòsits honrats de les persones (a Florence li costa acceptar la maldat aliena), però no ho fa d´una manera ingènua sinó que exposa la crua realitat amb la que els personatges s´han d´enfrontar i deixa clar que la falsa moral i el poder poden enfonsar fàcilment els ideals més grans. La batalla contra Florence es desenvolupa dins la més pura contenció i protocol britànics. La novel·la té un to melancòlic i intimista que la directora de cinema Isabel Coixet ha transmès a la pantalla a la perfecció. Ha fet una pel·lícula bella i elegant com la novel·la mateixa, es pot dir que en fa una descripció acurada, per a la qual se li ha atorgat un molt merescut Goya al millor guió adaptat, L´exquisida fotografia crea una atmosfera magnètica que transporta la història de la novel·la a la pantalla amb una gran exquisidesa. Isabel Coixet diu que es va sentir connectada amb Florence, aquesta dona humil, coherent i lluitadora que pensa que ha de fer quelcom més a la vida. El final de la pel·lícula ha estat suavitzat per la directora i deixa una porta oberta a l´esperança, cosa que no trobem a la novel·la, que té un final més dur.
Coixet amb la seva pel·lícula recupera una gran autora del segle XX, considerada una de les escriptores més elegants de la literatura anglesa, se la compara a Jane Austin pel seu estil sobri i precís.
La pel·lícula ha guanyat tres Goyas, millor direcció, millor guió adaptat i millor pel·lícula i dos premis Gaudí, millor música original i millor direcció artística, així com dotze nominacions.
Acaba de sortir al mercat la traducció de la novel·la al català.
