SABER MIRAR SALVA. Amb aquestes paraules de l´amic i mestre Blai Bonet s´ha posat en marxa un conjunt molt divers d´activitats culturals que recorden que fa vint anys que el poeta ens va deixar i remouen la seva obra literària i artística. Aquesta feina magnífica es va començar a fer el desembre de 2017 i continuarà tot al llarg de 2018 amb conferències, tertúlies, projeccions, recitals poètics i representacions teatrals. Si en voleu saber els detalls exactes, podeu entrar a la web de la Fundació Mallorca Literària: www.mallorcaliteraria.cat/sabermirarsalva.
Blai Bonet va ser amic de nombrosos pintors i va col·laborar amb artistes tan diversos i significatius com Miró, Tàpies, Guinovart, Barceló, Bernareggi, Brossa, Subirachs, Matas, etc. De tota aquesta feina en dona notícia l´exposició Saber mirar salva (sala d´exposicions del Centre Cultural de la Misericòrdia) que ens convida a rellegir l´art subespècie blaibonetiana i ens mostra un conjunt molt ampli d´obres que formaven part de la col·lecció privada del poeta (hi ha un Bernareggi, un Tàpies i un Barceló que record que l´acompanyaren sempre a la casa del carrer de Palma, 74, de Santanyí, on va viure des del finals dels anys seixanta fins a la mort de la seva mare, i que em deia que li feien molta de companyia), o que representen un conjunt d´artistes amb afinitats intenses amb l´obra blaibonetiana. Un conjunt de vitrines amb cartes i textos del poeta ens ofereixen diversos camins de saviesa i diàleg per entendre com la mirada del poeta de Santanyí fou enriquidora per a ell mateix i per als seus lectors. Hi ha el llibre monogràfic Tàpies (La Polígrafa) amb què l´artista es donà a conèixer a l´Exposició Internacional de Nova York de 1967, que va ser una obra renovadora per la seva singularitat plàstica i la seva escriptura personalíssima. També es pot veure a la Capella de la Misericòrdia una altra exposició, es-BlaiArt-se, on per primera vegada es poden veure els "quadres escrits" que, a càrrec del mateix poeta, conjuminen creació plàstica i cal·ligràfica. Es poden veure un centenar de làmines que daten de final dels anys setanta i estan relacionades amb l´encàrrec del qual en aquells temps s´ocupava el poeta: la creació d´un llibre de gran format per a l´amic i artista Jordi Bonet. D´aquesta feina va néixer el llibre de poemes Has vist algun cop, Jordi Bonet, Ca n´Amat a l´ombra? (1976). En aquests quadres podem veure a les clares les influències artístiques, les passions plàstiques, les ànsies d´expressar, el gust per la cal·ligrafia, el dibuix i la pintura. Aquella febre blaibonetiana de crear per camins de risc i invenció es reflecteix en unes imatges amarades dels temes essencials del poeta: el sexe i l´espiritualitat, la carn i la mística, el color i la forma, el sentit i la seva absència. Una obra que no s´ha vist mai i que obre noves perspectives sobre les formes de comunicació d´un poeta que va renovar el panorama literari de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Gràcies a Carme Colom i Victòria Parra, comissàries de les mostres!
FESTA PER A UNA NOVEL·LA TRANSBALSADORA. El passat vuit de febrer de 2018 a la Biblioteca de Cultura Artesana de Palma es va fer una tertúlia literària: "Llegir Blai Bonet, Míster Evasió." El moderador fou el crític santanyiner Joan Pons Bover, que amb paraules ben informades i sintètiques va repassar la figura blaibonetiana des del caire biogràfic per un cantó i el literari per l´altre. Emmarcà la novel·la Míster Evasió com una de les obres més essencials de l´autor i recalcà la seva importància dins la renovació de la literatura catalana contemporània. Va llegir diversos fragments dels dietaris blaibonetians per mostrar amb paraules de l´escriptor diversos aspectes de la creació d´una obra que remou els fonaments i les visions d´una escriptura catalana dominada pel realisme social i sense cap recerca dins el món de les formes i els llenguatges.
Aquest cronista va insistir en el valor de Míster Evasió com un dels cims de l´escriptura de Bonet i recordà la seva relació personal amb el poeta i aquesta obra. Va fer memòria: "el curs 1968-69 acabava els meus estudis de Biològiques a la Universitat de Barcelona. En Blai i jo ja érem amics. I en una de les seves cartes em demanà que recollís a l´editorial Proa de Barcelona un mecanoscrit seu i li enviàs a Santanyí. Era Míster Evasió. Sé que aquell exemplar duia unes cobertes de cartró blau marí i era un bloc amb anelles grans i argentades. Vaig començar a llegir aquelles citacions que fa a la primera plana de Joyce, de Plató, d´Antonioni, de sant Joan i de Pasternak com a trampolins de llenguatges cap al Llenguatge, com a pancartes de la Manifestació que estava a punt de començar, del Trip d´una carn jove calellapalafrugellenca que ens conta una evasió, l´Evasió. I en endinsar-me en la primera frase -Aquestes ratlles pertanyen al darrer full escrit mentre era a viure a un lloc que es diu fora.- vaig sentir que entrava en la carn viva i bategant de Marc Esquert, en el seu primer i darrer escrit, en el llibre verdal que sovint s´escorre dels nois de vint anys i et deixa ple de blaus sense que te´n temis, que et deixa fet un ecce homo amb les fetes d´un ecce puer. I la lletra m´entrava com un temporal -xassss, xassss, xassss!- que te´n duu cap a les ones i els comellars de sabonera, els engolidors i les revolades, els petits instants de pau entre dues envestides de l´embat, els naufragis possibles. Míster Evasió el vaig llegir sense aturall tot un horabaixa i tota una nit. I l´endemà vaig telefonar a Blai amb l´entusiasme i la passió d´un xitxarel·lo, si fa no fa de l´edat del protagonista, que volia esdevenir escriptor, i que havia tingut el privilegi de ser un dels primers lectors d´un dels llibres més essencials de la literatura catalana i europea de la segona meitat del segle XX: un llibre que obria d´ampit en ample el segle XXI. No sé si en aquell moment em temia de la importància cabdal de l´obra, de la fita que eren aquelles pàgines. Crec que no. M´era igual i no m´ho plantejava. Però sí que sabia que aquelles dues-centes planes que relataven les aventures i desventures de Marc Esquert, les confessions d´un infant del segle des que neix fins que desapareix, eren una màquina literària prodigiosa i resoludament moderna, una orgia incessant de paraules obrades a mà i a cervell, un territori de paisatges quotidians i inacabables, que m´havia fet conèixer més coses de mi mateix i de la vida que les classes més magistrals dels meus professors de la universitat." Per a això serveix la bona literatura: per saber-nos i per assaborir-nos, per inventar-nos sense aturall. Llegiu Blai Bonet, una festa de llenguatges!
