Em desperta na Mònica Terribes, em sent desorientat però la seva veu crítica em posa en marxa. Després de prendre un bon cafè -de comerç just, clar- ja puc conversar sobre tot allò que ens espera. Un dia més, fer escola, fer que algun jovenet conegui què és la cultura. Però, realment, què és la cultura?
Transmetre coneixements i compartir aprenentatges? Aconseguir que qualsevol persona desenvolupi valors i criteris prou dignes com per arribar a ser feliç? Crear comunitat que visqui de manera particular el sentit de la vida i la visió del món? En definitiva, la CULTURA és semblant a l´agricultura però sense camp. És a dir, una tasca infinita de la qual mai no saps quin rendiment n´obtindràs.
Escoltar ràdio, llegir poesia, somniar truites, escriure a la pissarra, dibuixar a les parets brutes, mirar youtube per aprendre, enviar un tuit als ocells del bosc, contemplar la immensa blavor, olorar un pa, un formatge, i tastar la màgia d´un vinater, reviure rutes, viatges i eixides compartides, sentir una tonada, un blues, un primer moviment simfònic o la veu d´un poeta de melodies€ tot això, i més, és la meva cultura, potser només és meva, però no la vull únicament per a mi. I per això n´aprenc i n´enseny un poc cada dia.
La humanitat viu la cultura sempre en plural. Tothom és aprenent, mestre, creador i consumidor de cultura. A S´Altra Senalla, a través del comerç just, no volem aconseguir res més que crear vincles afectius, emocionals, responsables, sincers i dignes entre productors i consumidors, entre cultures i realitats que es necessiten per canviar aquest món d´especuladors, de malbaratadors, de destructors, de responsables de polítiques irresponsables i, potser, irrecuperables, que no han procreat més que misèria. Cridam a favor de la cultura amb majúscules: CULTURA de la solidaritat, de la pau, de la justícia, de la dignitat€ per a tothom, per a tots els pobles, del Nord i del Sud, sobretot del Sud, dels desafavorits per la cobdícia desenfrenada dels de sempre.
Aquest dia acaba, la televisió promou dolços, perfums, cotxes o humor sense gràcia, la xarxa em comunica que hi ha vint correus pendents, el FairPhone fa fum de missatges no oberts, i jo pens que demà serà un altre dia. Que el que val la pena és xerrar una estona, només la paraula i la mirada ens farà lliures cada dia de les penes d´un món consumit, sense sentit. Bona nit.
Els llibres, les músiques, els somnis i els carrers€ seran sempre vostres i nostres.
