A la pregunta, què és la cultura?, tenc una resposta clara: no ho sé. Segurament el més sensat hauria estat no haver acceptat la invitació d'escriure a aquestes pàgines. Però, ves per on, l'interrogant m'ha provocat. I tot seguit compartesc les disquisicions que m'ha suggerit la qüestió.
A la meva manera de veure, la cultura no és, o no es redueix, al què comunament consideram com a tal, em referesc a aquelles activitats més "nobles" i relacionades amb alguna expressió artística: literatura, pintura, escultura, etc. Aquest tipus d'activitats solen ser privilegi d'alguns, de pocs. No tots tenim la sort i el talent per fer una activitat d'aquest tipus.
I si no és reductible a les accions d'uns pocs, podem dir que tot el que feim, tota activitat humana és cultura? No ho sabria dir, però el cert és que amb aquest terme ens referim a molts àmbits i, sovint, força diferents entre ells. Pràcticament cada aspecte de la vida humana té una dimensió que anomenam cultura. Així, és força comú parlar de la cultura de l'esport, cultura del treball, cultura d´empresa, etc.
I, en un altre ordre de coses, també afirmam, per una banda, que tenim o, per altra, que ens manca, cultura. Així, tenim més o menys cultura sindical, o cultura política, cultura religiosa, etc. A què ens referim, què tenim pocs o molts coneixements sobre una determinada temàtica? O, més aviat, volem indicar ens exercitam, amb més o manco asssiduitat, sobre aquests o altres àmbits de l'activitat humana? O per ventura el terme uneix el vessant teòric i la dimensió pràctica, i aquí rau precisament la seva grandesa? Qui ho sap?
Atès que ha quedat palès que no sé ben bé que és això que anomenam cultura, m´atrevesc a plantejar-li unes qüestions, per ventura impertinents, que m'inquieten. La cultura, té alguna cosa a veure amb les runes? Vull dir, amb les produccions i accions humanes que han acabat malament del tot. I, per això mateix, no es recorden ni es nomenen. Pensem amb civilitzacions senceres desaparegudes de les quals no en queda cap rastre. Pobles actuals desconeguts, que no en sabem res, inexistents per nosaltres. També podem reparar en els esforços no reeixits de tantes persones i col·lectius. Vides senceres dedicades a una causa que han acabat en un absolut fracàs. També podem esmentar tot allò que en un moment de la història ha estat sufocat, perseguit, anorreat, precisament perquè la cultura dominant d'aleshores s´ha sentit amenaçada.
Bé, idò, la realitat que conté aquest mot, tan fugisser i llenegadís, pot fer alguna cosa per salvar allò que ha estat proscrit, no reconegut, amagat, dejectat en un altre moment cultural diferent de l'actual? Pot rescatar de l´oblit i la desmemoria tants pobles i tantes persones que, precisament pel seu afany de justícia i per la voluntat de contribuir a la millora de les condicions humanes, han estat perseguides, violentades fins que les han fet desaparèixer de la vida i de la història?
I si la cultura no té capacitat redemptora, què o qui ens salvarà?
