Mon pare no va ser mai un gran lector, però sí un bon lector que feia el que podia a la Mallorca de finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta. Aleshores es començava viure un risorgimento de la cultura catalana a les Illes esperonada, en part, per gent civilitzada i civilitzadora com el patriarca Moll, Sanchis Guarner i Josep M. Llompart. Els seus esforços venien recolzats per la creació d´institucions com l´OCB, l´editorial Moll i, de rebot, moltes associacions culturals locals.
Sense anar més enfora, a Felanitx -i , sens dubte, que tot poble tenia entitats similars- es va refermar el Centre d´Art i Cultura, un cafè-club a on alguns prohoms de la vila feien tertúlia i vivien amb intensitat aquesta nova efervescència de la cultura catalana a Mallorca. Jo record -ja en els anys setanta- unes sales plenes de fum i homes. Efectivament, el Centre era freqüentat exclusivament per homes, molts d´ells fadrins, alguns probablement homosexuals cèlibes, però tots més o menys dedicats a la causa de restablir el català com a llengua digne i normal. F. Riera, M. Riera, B. Pou, J. A. Grimalt, R. Rosselló, J. Oliver, i esporàdicament el Pare A. Oliver i P. Xamena. A vegades, també sorprenia la visita de l´excèntric M. Bauçà o l´orientalista A. Binimelis.
Crec que a mon pare li hagués agradat assistir més freqüentment a aquestes tertúlies, però mumare no considerava que la vida de família fos compatible amb la de cafè i s´havia de conformar amb els piadosos cursos Studia que organitzaven els PP. Teatins. Així, dins aquest entramat pro-catalanista, van arribar a ca nostra -i encara hi són- els primers llibres de J. M. Llompart, sobretot el volum Poemes de Mondragó (1961) publicat -amb austeres cobertes estil Gallimard- a la memorable col·lecció Belenguera de Can Moll.
No hi ha dubte que com a activista cultural Llompart va tenir molta influència; igualment, la seva poesia ha marcat una fita en la creació literària catalana. Una altra possible forma de sospesar el seu influx en generacions posteriors és l´interès que ha despertat entre els músics. I bé, quins músics s´han sentit motivats pels poemes de Llompart? En principi, la majoria de versions musicals han vingut de la mà de cantautors. Molts d´aquestes versions han estat part de projectes didàctics.
Un pioner en la seva dedicació a Llompart ha estat Celdoni Fonoll, gran difusor de la poesia catalana a través de projectes didàctics i musicals. El seu disc Recital 1000 (1984) inclou "Ciutadà sóc de dúctil territori" i "L´heura", que com a curiositat inclou la veu de Josep M. Llompart. A més a més, Els Valldemossa en els seus concerts didàctics, amb el patrocini de Sa Nostra, van musicar amb gran èxit també "L´heura" i "Cançó dels tres mariners", cançons que s´incorporarien al disc Trobada. Posteriorment, el grup Herbes Dolces va treure Es darrer que tanqui (1997) amb una versió musical del "Romanç den Bernadet".
Sinto Serra, conegut cantautor amb especial interès per la poesia catalana, va editar el CD La porta del vent (2007), el qual inclou tretze poemes musicats de Llompart. El joc de l´aigua (2007) del grup Entreveus presenta també versions musicals de diversos poetes mallorquins, Llompart entre ells. UniVERSitat. Els poetes de la UIB (2008), un projecte de Joan Manel Escobedo, inclou "Spiritual". Altres músics que han dedicat esforços a la poesia de Llompart són Biel Oliver Garau, "Torres" (de l´Orquestrina d´Algaida) i Antoni Mulet, entre altres.
Alguns compositors "clàssics" també ha musicat els seus poemes, però no són molts i sempre ha utilitzat formats petits (veu i piano, per exemple). Entre ells destaca Andreu Bennàssar amb la seva versió del poema "Romanç del patró Joan Llompart" per a soprano i baríton i que s´inclou en el disc Obra lírica (1990). També el compositor de Llucmajor Miquel Janer Mora (1927-2012) va musicar "Paisatge per a violoncel" i "Cançó d´anar a escola". I ara, per celebrar el centenari del poeta, el recent Premi Nacional de Música, Antoni Parera Fons, acaba de musicar una cançó per a veu i piano sobre el text "El circ". Molts músics, efectivament, que amb la seva música celebren un la poesia civilitzada i d´un home civilitzador.
