Valsos. Enguany, com cada dia 1 de gener, alguns aficionats a la música hem començat amb la retransmissió del Concert de Cap d´any des de Viena. Ens ha mancat la veu curiosa, tendra, il·lustrada i mesurada de José Luis Pérez de Arteaga, la que durant molts d´anys acompanyà la música amb els seus comentaris. I és que el periodista morí, ara farà un any, el 8 de febrer de 2017. L´enyorarem.
Finals d´òpera. Parlant d´il·lustrats, el col·laborador d´aquest suplement, el professor Joan Roca i Avellà, és un dels homes que més s´ajusten a aquest concepte d´il·lustrat. Amb ell es pot parlar de qualsevol cosa i sempre s´aprèn dels seus comentaris. Sia de llibres, d´història, d´economia o de filosofia de la vida quotidiana. Coincidesc amb ell a un programa de ràdio per parlar de música. I ens sorprèn amb una tria curiosa, el que per ell són els tres gran finals operístics: el d´Aida de Verdi, el de Tristany i Isolda de Wagner i el d´El cavaller de la rosa de Richard Strauss.
N. Y. Un altre home savi, en un sentit diferent del mot, fou Pascual Martínez, el clarinetista de la Banda de Música de Palma, primer, i després de la nostra Simfònica. Doncs bé, el seu fill, també Pascual Martínez Forteza, és un dels noms de la música illenca que triomfen fora. És membre, des de fa devuit anys, de l´Orquestra Simfònica de New York. Quasi res. De màgica qualifica la sensació de tenir al davant directors de la categoria de Daniel Barenboim o Kurt Masur, entre d´altres
