LA MORT D´UN ERMITÀ DE VALLDEMOSSA. Trob un fragment sobre el filósof Spinoza que s´avé amb el meu estat d´ànim: "L´ètica de Spinoza està fundada sobre el que s´anomena en llatí conatus, l´esforç, que fa cada individu per perserverar i créixer en el seu ser. Tots nosaltres aspiram a créixer segons la nostra natura i aquest creixement de la nostra potència de ser i de fer produeix joia. La fi de la nostra existència és la realització de l´individu amb l´augment de la nostra potència vital i la joia que l´acompanya. Això es pot fer gràcies a la raó que ens ajuda a conèixer-nos millor i ordenar els nostres afectes, és a dir els nostres sentiments, els nostres desigs i les nostres emocions a fi que depenguin de cada vegada més de la nostra natura profunda, i no del que és exterior a nosaltres."
Aquests dies de cap d´any una de les notícies que he seguit amb inquietud i molts de nervis dia a dia ha estat la desaparició de l´ermità Benet de l´ermita de la Trinitat de Valldemossa que va partir un dia amb una canastra per anar a cercar molsa, barbeta, herba de la roca (i ell en sabia tant d´herbes de tota casta!) per adornar el betlem i no va tornar. Conec i estim aquell paisatge dels boscos d´alzines on està situada l´ermita a uns cinc-cents metres sobre el mar, i des d´un bon principi vaig passar molta de pena. Quan passaven els dies i els serveis públics de salvament així com nombroses persones de Valldemossa no el trobaven per enlloc vaig suposar que d´un moment a l´altre m´arribaria la trista notícia. Va morir de fred lel dia 25 de desembre després de caure dins un fondal i no poder moure´s. L´ermità Benet coneixia com la palma de la mà els camins de la muntanya. Feia vint-i-cinc anys que hi anava sovint per arreplegar llavors de plantes que després sembrava en cossiolets vora l´hort i d´aquesta manera protegia i recuperava nombroses espècies del sotabosc mediterrani en vies d´extinció. Benet era el seu nom en religió i Pere Matamalas Sbert el que va rebre en el si d´una família manacorina de la pagesia. Fer feina a foravila durant la infantesa i l´adolescència amb el contacte amb els grans, els arbres, els fruits, la terra i les estacions degué ser el que li despertà la vocació ermitana. Als divuit anys entrà a l´ermita de Betlem d´Artà i fa poc havia celebrat les noces d´or de la seva vida monàstica.
He visitat moltes de vegades l´ermita de la Trinitat. Fa uns mesos vaig triar aquella terrassa vora l´hort i el cementeri que sobrevolen la mar i la costa Nord de Mallorca perquè em fessin una entrevista llarga. Aquell hort tan net, tan pulcre, tan ordenat, tan productiu era una de les feines de l´ermità Benet que realitzava d´una forma detallista i cercant la perfecció fins al més petit detall. Tenia una mà excel·lent per a l´agricultura i bons coneixements botànics. A un racó de l´hort hi conreava un conjunt de plantes remeieres de les quals coneixia totes les propietats benèfiques. Els dies de pluja que no podia treballar a l´hort feia peces de fang magnífiques: figuretes de betlem, ermitanets, rosaris confegits amb llavors, neules retallades, icones per meditar, etc.
Orava en la solitud, fruïa del silenci, però vivia també la companyia dels seus germans ermitans i de nombrosos amics que va fer al llarg de la seva vida amb aquella afabilitat, delicadesa, hospitalitat i simpatia que practicava amb la senzillesa dels humils i els bons.
La notícia de la mort de l´ermità Benet ha estat com un malcop d´aquesta realitat dura que en aquestes dates fraternals fa més mal que mai. Aquest conte de Nadal no té un final feliç. Però si mir l´hort que el germà Benet ens ha deixat, si toc les figuretes de Betlem que el germà Benet ens ha deixat, si pens l´exemple de saviesa, feina ben feta, humilitat i alegria que el germà Benet ens ha deixat, puc assegurar que el sent a prop i que irradia vida, que parl amb ell. No l´oblidaré mai.
BROSSA FA TRES APARICIONS. Aquest matí una amiga em deia que duia el seus néts a veure l´exposició de Brossa al MACBA de Barcelona. He estat molt content perquè la poesia de Brossa és per a tots els públics, i els nins amb la seva mirada perversament innocent poden descobrir moltes de coses a les mil cinc-centes peces que s´exposen entre documentació, imatges i obres a Poesia Brossa que és el nom de la mostra, comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero i que estarà oberta fins el 25 de febrer de 2018. Allà les arts s´imbriquen amb la poesia amb tot un creuament constant de llenguatges i mitjans. Brossa ho deia ben clar: "Essencialment som poeta. Actuu a moltes de pistes però el meu punt de partida és la poesia. El que faig és vehicular-la per diferents canals. A vegades faig poesia literària i altres vegades em pega per fer poesia visual. Si el poeta té realment coses a dir les pot expressar en diferents llenguatges sense que deixi de ser poesia." L´exposició recorr tota l´obra de Brossa des del seu primer text publicat, Infiltració, escrit en el front, durant la guerra civil i publicat el 1938 en el Butlletí de la Trentena Divisió, fins a poemes objecte i pomes visuals. És molt curiós veure en una de les vitrines un poema que Brossa va llegir el 1970 al recital del Price dedicat als Mossos d´Esquadra.
I ha sortit un llibre de Brossa que inclou dos llibres Gual permanent / Mapa de lluites (Rata), a cura de Glòria Bordons que fa un extens i informatiu pròleg i on hi ha un magnífic epíleg de Vicenç Altaió on diu allò tan essencial: Brossa va passar de la poesia de l´alta cultura a la cultura popular, a la vida, a les festes, als jocs, a la imaginació.... Gual permanent té un centenar de poemes i és de 1977, l´any del restabliment de la Generalitat, i el títol és l´expressió metafòrica del desig que les institucions catalanes poguessin continuar al llarg del temps. La qüestió política es mescla amb la màgia, les joguines, la música de Wagner o l´absurd de la quotidianitat. Mapa de lluites també té un altre centenar de poemes escrits entre 1979 i 1984 i hi conviuen des de successos de cada jorn, poemes visuals, comentaris sobre l´escriptura i fins i tot la descripció de petites tragèdies.
El traductor al francès de Brossa, Marc Audí, m´ha enviat de part del poeta (sic) el darrer text que va publicar el 1998, Sommaire astral & autres poemes (Le Refuge). Hi ha un llarg i bellíssim pròleg de l´Audí que emmarca la producció del llibre on hi surt, miracle brossià, un poema de Gual permanent. El llibre està construït en tres parts que s´acaben en una figura ternària. Com aquesta darrera aparició fregoliana-christaleemera!
