La Cançó de Nadal o El Conte de Nadal està considerat com un dels millors treballs de Dickens, certament és el més popular i es troba entre les obres literàries que podem citar com a referent cultural. És un text del qual quasi tothom n'ha sentit a parlar i del que se'n sap el contingut encara que només sigui per les seves adaptacions cinematogràfiques.
Ens hem de remuntar al 1843 i situar-nos a l'Anglaterra victoriana per entendre el significat de l'obra de Charles Dickens. Quan a la tardor d'aquell mateix any Dickens va llegir l'informe que el Parlament publicà sobre el treball infantil quedà corprès i la seva primera reacció fou publicar un pamflet expressant el seu malestar, però la idea inicial dona pas a una història de ficció i començà a escriure La Cançó de Nadal. En un mes la tingué enllestida i quan la va presentar al seu editor insistí en que els quatre aiguaforts de cadascuna de les sis mil còpies fossin colorats a mà pel seu il·lustrador John Leech, el xoc quan va saber el cost, el qual assumia Dickens, el dugué a una ruptura amb el seu editor. Finalment, però el llibre fou publicat just abans de Nadal i les sis mil còpies venudes el primer dia, fou un èxit immediat. A partir de l'aleshores el llibre no ha parat de publicar-se.
El ric i àvar Scrooge el protagonista d'aquesta història, és una persona egoista, solitària i malcarada que la Nit de Nadal s'enfronta amb la visita de tres fantasmes, el del passat que el porta cap a la seva infantesa per entendrir-li el cor, el del present que l'apropa a la casa del seu treballador perquè se n´adoni que malgrat la pobresa regna l'amor i l'esperit familiar, i el del futur que el du a veure la seva pròpia mort tot sol. La visita dels tres fantasmes provoca una catarsi en el vell Scrooge quan se n'adona que els diners l'han convertit en una persona miserable i menyspreable. A partir d'aquest moment Scrooge sofreix una metamorfosi i experimenta el plaer de regalar i ajudar, trobant així una felicitat desconeguda.
El Conte de Nadal fou una manera de treure a la llum pública les terribles condicions a les que s'enfrontaven els pobres a la Gran Bretanya en aquella època. Probablement si Dickens escrigués ara la història l'ambientaria de manera diferent, i el Sr. Scrooge actual vestiria també diferent, però tindria la mateixa avarícia i el mateix egoisme. A Dickens no li resultaria gaire difícil trobar una situació similar, potser el que costaria més fora la metamorfosi de l'actual Scrooge. Aquesta és una història intemporal, l'explotació laboral segueix existint, la pobresa mai ha desaparegut, passa que quan el Nadal s'acosta sembla que ho redescobrim i aleshores sofrim la metamorfosi del Sr. Scrooge i ens tornem més soldaris, però recordem que la ignorància i la necessitat segueixen amagats davall la capa del fantasme del present i junts no són bona companyia.
