Fa unes setmanes la nostra Orquestra Simfònica va proposar unes interpretacions, pensades per públic escolar i familiar, d´una obra curiosa: Els Planetes de Gustav Holst.
L´obra, estructurada en forma de suite simfònica, consta de set moviments, a cada un dels quals el compositor intenta oferir la seva visió de cada un d´aquests companys de viatge estel·lar. I a més, cada moviment té com a sots-títol un qualificatiu. Així Mercuri és el missatger alat; Venus, el portador de la pau; Mart, el portador de la guerra; Júpiter, el portador de l´alegria; Saturn, el portador de la vellesa; Urà, el màgic i Neptú, el místic.
Podem o no estsr d´acord amb aquesta manera de veure els planetes, però és la del compositor, la que ell va intuir fa un segle (hi feu feina entre 1914 i 1918), quan escriví l´obra, sens dubte la més famosa d´entre totes les seves.
Hom pot demanar-se: I la Terra? I en efecte, haurem de respondre que Holst no li va dedicar cap dels moviments a aquesta obra. I Plutó? Tampoc, ja que es va descobrir anys més tard, el 1930. De totes maneres avui Plutó té una consideració especial i els astrònoms ja no l´inclouen entre els planetes considerats com a tals. Al costat de Ceres i Eris, Plutó és avui el prototip de la categoria nomenada planetes nans. Cosa ben correcta si pensam que el seu diàmetre és dues terceres parts del de la Lluna.
