És més fàcil definir coses a partir del que no són que a partir del que són; amb les ràdios alternatives passa. Marc Angrill comença aquest volum aclarint que les alternatives no depenen de poders públics ni d´interessos empresarials; no segueixen discursos ideològics dominants; no compten amb una organització jeràrquica; i no són tancades, sinó obertes a la participació. A més, tot i que poden tenir algunes persones assalariades, es fonamenten en la il·lusió (i la passió) dels qui hi treballen voluntàriament.
També comparteixen trets amb algunes ràdios, alhora que es posicionen a anys llum de "les altres". Per ço, les alternatives també han estat definides com independents (serà que "les altres", de propietat privada o pública, mai no podran fugir de la pressió d´empresaris i polítics?), culturals ("les altres" no solen dedicar gaire temps a les cultures, siguin les que siguin), comunitàries (no són comercials i tenen vocació de servei de proximitat) i lliures (en ocasions no accepten publicitat i/o subvencions).
El llibre descriu l´origen de les ràdios alternatives a Hispanoamèrica i el món anglosaxó a mitjan segle XX, així com el seu desenvolupament europeu a partir de l´aparició de la FM. A continuació n´explica l´eclosió a Palma als anys ´80 fins al tancament per ordre de Delegació del Govern: Ciutat Ràdio (lligada al PSM i a entitats culturals i ecologistes); Ràdio Activitat (autogestionada, progressista i antinuclear) que perdurà amb dificultats fins a la dissolució aprovada en assemblea (2000); i Ràdio Mediterrània (vinculada a l´OCB) que, constituïda en societat mercantil, incloïa publicitat i música més comercial.
Menció apart mereix Titoieta Ràdio, la qual començà com emissora lliure fins arribar, amb la complicitat del poble i l´ajuntament d´Algaida, al 30è aniversari. A més d´altres iniciatives foranes que han sobreviscut sota aixopluc municipal, Angrill relata la vida de projectes que, nascuts a l´entorn digital (Contrafarsa, Ràdio 77 i Ràdio Tortuga), han donat veu a col·lectius indignats arran del 15-M i han difòs músiques alternatives a les prefabricades per les llistes d´èxits. Per acabar, parla d´Ona Mediterrània (nom en homenatge a Ona Mallorca i Ràdio Mediterrània) l´emissora que, com Titoieta, mantén viva la flama de la ràdio alternativa.
En resum, una monografia ben interessant sobre la ràdio que -a partir del lema punk "fes-t´ho tu mateix"- defensa tenir una agenda pròpia dels fets noticiables, especialment dels culturals, cosa que a hores d´ara resulta radicalment revolucionari.
