Visions del món
Nadal és un època lligada al record dels que ja no hi són. Seguint aquesta pràctica, podem parlar de dos autors que no ens havien d´abandonar. El primer, Ryszard Kapu?ci?ski, ha estat considerat molt sovint el millor reporter del segle XX. El segon, Eduardo Galeano, ha fet reflexionar a mig món amb els seus llibres. Els dos ajuden a entendre les interioritats de la historia contemporània mundial.
Llegir Kapu?ci?ski és viatjar a tots els països en guerra que han donat forma a la seva obra. Gaudim de descripcions crues i reals en la seva immersió sense oxigen a l´eix de cada conflicte. Periodista d´aquells que necessita palpar la realitat, que ho vol veure i viure tot des de la primera línia. Fruit d´aquesta manera de ser, neix Eben, Editorial Empúries. L´obra s´estructura en 29 relats, marcats entre l´any 1957 fins al 1990. 29 històries per narrar el procés històric de descolonització que es va viure (i encara perduda) al continent negre. EBEN mescla esperança, crueltat, incertesa, perill i enginy a parts iguals, amb l´objectiu de rompre amb l´etnocentrisme occidental i entendre que l´Àfrica no és un únic espai: és una multiplicitat de mons, ètnies, veus i cultures.
Eduardo Galeano dominava l´art de mesclar ficció, periodisme, anàlisi política i història per descriure la globalització i els seus efectes negatius. I en aquest intent s´esforçava en "rescatar la memòria segrestada de tota Amèrica". De totes les publicacions, emergeix Patas arriba, la escuela del mundo al revés, Editorial siglo XXI. Es tracta d´un extens recull d´exemples quotidians i grans esdeveniments per parlar de por, de impunitat, d´ètica, de soledat i així descriure les realitats que s´amaguen en aquest món capitalista. L´escriptor uruguaià confirma que la història es repeteix, que les inclemències i injustícies són eternes, que els de dalt segueixen aprofitant-se dels de baix. Al mateix temps, Galeano afegeix dosis necessàries d´ironia, convida al lector a sobreviure a la realitat a través del dret al
deliri.
Any Nou, feina nova
Un any nou és un bon moment per canviar, de fet, una gran part de nosaltres l'utilitzam de referència com a punt de partida d'una vida millor. Uns pensen a deixar el tabac, uns altres a apuntar-se a un gimnàs, inclús n'hi ha que s'atreveixen a aprendre un nou idioma.
Pocs, en canvi, aposten fort de veritat. Deixar la feina a la qual treballen actualment i començar el projecte dels seus somnis. Aquest darrer és un perfil molt habitual, el d'aquella persona que si li toqués la grossa de Nadal, no aniria a l'oficina ni a replegar la darrera nòmina.
Per apostar fort però, s'han de tenir clars dos punts. El primer d'ells és saber a què dedicar-te, aquest té una resposta que és relativament senzilla si s'és capaç de respondre a aquestes preguntes: A què et dedicaries si tinguessis clar que tindries èxit? En què se te'n va el temps volant o se't dóna bé de forma natural? I a què et dedicaries si tinguessis totes les necessitats econòmiques cobertes? La segona és estratègia i coneixement emprenedor.
Si aquest any nou tens pensat apostar fort de veritat o coneixes a algú que ho vulgui fer pensa en el llibre "vivir sin jefe", de Sergio Fernández. Una primera presa de contacte entre la vida de l'emprenedor i el comportament empresarial que dóna un punt de realitat i advertiment a aquell que té previst iniciar un projecte. Tant de bo haguera caigut a les meves mans fa un parell d'anys, m'hagués estalviat molts de problemes. Si ets un dels afortunats que el llegirà, esper que el gaudeixis molt i que t'ajudi a tenir bons resultats.
Ensenyar a respirar
L´editorial Fragmenta té una col·lecció que s´adreça al públic infantil per donar eines o instruments que facilitin als nins, "indagar". Són contes il·lustrats i on al final del llibre es pot trobar una guia de lectura.
El conte Respira d´Inés Castel-Branco ens presenta aquesta experiència que tots, ben cert, hem viscut alguna vegada. Ens trobem dins el nostre llit, i tot i estar ben cansats, intentem entrar en la profunditat del son. Però els nostres pensaments van d´un lloc a l´altre i no sabem com aturar-los.
Això és el que li passa al protagonista del conte. Cansat i nerviós de donar voltes a dins del llit, s´aixeca i li explica a la seva mare. Ella simplement li diu:
-Vols que t´ensenyi a respirar?
Tot i l´estranyesa del nin, la mare li ensenya exercicis provinents de diferents disciplines, com el Ioga, el Qigong, el Tai-txi, la Kinesiologia,... El nin va experimentant que està respirant en profunditat com si fos una ona de la mar, o que està emplenat una gran bufeta o ensumant la més olorosa de totes les plantes aromàtiques o...
Amb aquesta consciència va calmant el seu ritme respiratori, es dona compte que té més espai al seu interior i és conscient d´aquest aire que entra i surt, com la vida mateixa, on contínuament rebem i donem.
Crítica social
A mesura que s´acosten les vacances de Nadal tenim tendència a recordar amb certa nostàlgia el passat més proper, aquell temps que sempre fou millor. És per aquest motiu que solem ser crítics amb el nostre present, en ocasions maleint la deriva cap a un futur incert. Si bé, em consola pensar que això no és una invenció exclusiva dels millennials.
Són diferents els autors que, a través de la novel·la, han sabut fer una crítica de la societat que els envoltava, independentment de quin fos el moment històric o el context descrit en les seves obres. Mort de dama (1931), de Llorenç Villalonga, és una sàtira que remarca, entre d´altres, la decadència que patia la burgesia palmesana a principis del segle XX a través de l´agonia de la seva protagonista, Obdúlia Moncada. Més enllà de la polèmica suscitada després de la seva publicació, no podem obviar el valor d´aquesta obra com a reflexió sobre la realitat que envoltava a determinats sectors de la societat del moment.
Si donem una passa endavant, dècada dels noranta, veurem com Roberto Bolaño s´acosta de manera precisa als vicis de la societat catalana de finals del segle XX a través de la reconeguda novel·la La pista de hielo (1993). Gràcies a una trama perfectament muntada, Bolaño ens descobreix l´essència d´una societat en constant canvi.
Què haurien escrit aquests autors sobre el nostre present?
Història de la Ciència
Un bon amic em regala aquest llibre. Compartim l´interès per la història, l´interès pels camins del pensament matemàtic i l´interès per la seva divulgació. Que jo en tengui record, Josep Pla i Carrera conra tots aquests aspectes des de sempre. És la persona de referència en l´àmbit de la cultura històrica matemàtica catalana. Tant en allò propi com en la història de la matemàtica universal. I aquest volum ve a cobrir un buit secular en el coneixement d´aquestes dues civilitzacions des d´un punt de vista matemàtic.
La necessitat d´humanitzar l´ensenyament de les matemàtiques, de posar cara i ulls als personatges d´aquest gran conte històric que sovint descontextualitzem, moltes vegades per propi desconeixement, és un dels objectius vitals de Pla. Només el preàmbul de 65 pàgines justificaria la seva publicació: "Els resultats matemàtics establerts en el passat gairebé mai no esdevenen obsolets." Es pot dir millor? Les matemàtiques sorgiren de la necessitat, de la necessitat de resoldre problemes reals, i aquest volum és un tresor d´exemples rigorosament descrits i didàcticament oferts en una exquisida enquadernació de l´IEC.
Història de Skye
Cor de núvol és el segon llibre d´una col·lecció de cinc llibres, on cada un representa una part de la mateixa història, protagonitzada per cinc germanes. Cada llibre té un punt de vista diferent, cosa que fa que la història sigui molt interessant.
A Cor de núvol la protagonista és Skye, una noia de dotz e anys, a qui li encanta la història i les coses d´època. Ella i la seva germana bessona, ocupen el tercer i el quart lloc de les germanes. A la nit de Halloween, el seu padrastre va trobar un bagul amb els objectes de la germana del seu rebesavi, alguns dels quals se´ls va quedar la Skye: un abric verd maragda, un tocadiscos, uns barrets... A partir d´aquest esdevediment, la protagonista va començar a tenir, cada nit, uns somnis molt estranys. Aquells somnis la van fer distanciar de la seva germana bessona, la Summer i la seva millor amiga, la Mille. Al llarg de la història, va intentar aconseguir l´amor del bromista de la classe, l´Alfie; missió impossible ja que aquest estimava a la seva germana. Sense adonar-se´n es va anar enamorant d´un noi que sempre apareixia als seus somnis, en Finch. Quina serà la gran sorpresa?
Turment + triomf = Beethoven...
L´editorial catalana Quaderns Crema acaba de publicar -a través de la seva exquisida "marca" en castellà Acantilado- la molt esperada traducció de Beethoven, tormento y triunfo, escrita pel musicòleg, professor i compositor nord-americà Jan Swafford. Es tracta d´una monumental biografia "amb paisatge" del geni de Bonn, un dels grans creadors artístics del món occidental i referent determinant per tal de poder entendre els canvis artístics i estètics que tingueren lloc a Europa en el trànsit de l´Antic Règim a allò que convencionalment s´ha anomenat el "món contemporani". Ludwig van Beethoven (1770-1827) representa, com pocs, la doble revolució de l´art musical que es produí entre el classicisme i el romanticisme estètic: per una banda, la música deixa de ser un simple entreteniment cortesà o un instrument en mans del poder, religiós o civil, per tal d´esdevenir un mitjà d´expressió d´idees que poden canviar el món. Altrament, el músic deixa de ser un "serf" al servei del seu senyor i esdevé un creador lliure que reivindica, desde la seva radical individualitat, el rol d´artista. Autor de magnífics treballs sobre la història de la música -les biografies dels compositors Johannes Brahms i Charles Ives, posem per cas-, Jan Swafford ens ofereix aquí una detallada i delicada anàlisi de la peripècia vital de Ludwig van Beethoven -turment i triomf, són dues paraules molt ben elegides per l´autor-, alhora que ens dibuixa amb subtilesa els canvis decisius del temps històric que li tocà viure. Una nova joia que aquesta editorial afegeix a una ja llarga llista de títols imprescindibles per a qualsevol amant de la Música i la Història.
Antropologia
Des de Bellver m'han suggerit que no passès de les dues-centes paraules per explicar i recomanar la lectura d'aquest llibre. Ho intentaré...
Es tracta d'una de les etnografies de l'Antropologia Social més fascinants que he llegit en els últims anys. Si no record malament, aquest llibre era d'obligada lectura en l'assignatura de l'Estudi Etnogràfic del Parentiu.
El títol d'aquest treball de camp convertit en etnografia, publicat el 1997 per la Columbia University Press té per títol original Families we Choose. Lesbians, Gays, Kinship. L'autora d'aquest estudi i treball de camp és l'antropòloga Kath Weston, professora de la Universitat d'Arizona, a Phoenix (EUA).
Us demanareu: de què va aquest llibre?, què ens explica?, quin tipus d'estudi duu a terme?... Doncs mireu, aquest llibre ens explica les noves formes de parentiu que es generen o emergeixen a través de les relacions humanes en l'àmbit de les famílies mono-parentals i bi-parentals dintre del context de relacions lèsbiques i gays, bàsicament.
A través d'una sèrie de capítols, independents entre ells, Kath Weston ens convida a fer un tour pels diferents estatus de la societat o (societats) nord-americanes on es produeixen aquestes situacions del nou parentiu, que romp vells i antics esquemes i proposa noves formes d'entendre les relacions humanes en l'àmbit familiar.
Veure des del cor
Ja el títol del llibre de Jacint Carbonell i Torrents és captivador. Escrits fruit de diferents xerrades. Reflexions sobre l´evangeli en un ambient celebratiu, de llibertat i silenci.
L´autor va beure de l´experiència del Pare Estanislau, ermità de Montserrat; dels anys a Buenos Aires amb els germanets del Pare Foucauld; de la vida eremítica en comunitat i l´estada a l´Índia que segons diu "va significar la trobada de la llibertat respecte de les fronteres mentals i afectives de la religió".
Paraules d´espiritualitat, viscudes i trameses des de cor. Ens arriba l´Esperit com un aire nou, frecs i lliure. Ens du més enllà del fet religiós. Espiritualitat que ens unifica amb tota la creació.
Jacint Carbonell ens fa prendre consciència que Déu no és just; Déu és
amor! Déu ens vol tal com som. Ens acosta a copsar la grandesa de la compassió i a saber que el pecat no és la transgressió de la llei sinó la ignorància de l´amor.
Recalca dues actituds:
- L´acceptació total de tot, doncs tot és bo. "El mal no té entitat; és absència de bé. Com el fred és absència de calor..."
- Viure en la plenitud del silenci.
Llegir-ho ens omple de Pau, de la Pau i l´Amor que només l´Esperit ens pot fer arribar. El llibre, una joia per als ulls del cor.
