El Diccionari de la Llengua Catalana defineix la paraula cultura com el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l´estudi, de les lectures, dels viatges, de les experiències...
Cultura també és un terme que té molts de significats interrelacionats. Per exemple, el 1952, Alfred Kroeber i Clyde Klukhohn recopilaren una llista de 164 definicions de "cultura" en Cultura. Una ressenya crítica de conceptes i definicions. I n´han classificat més de 250 diferents. En l´ús quotidià, la paraula "cultura" s´empra per a dos conceptes diferents.
-Excel·lència en el gust per les belles arts i les humanitats, també coneguda com a alta cultura.
-Els conjunts de sabers, creences i pautes de conducta d´un grup social, incloent els mitjans materials que empren els seus membres per comunicar-se entre si i resoldre necessitats de tot tipus.
Cultura és vida i sense vida no es pot viure. Per tant, qualsevol persona en el moment que neix ho fa impregnat d´una "cultura" que li transmeten els seus progenitors i, que desenvoluparà al llarg dels anys des de una vessant o una altra.
El coneixement de la cultura comença amb el dia a dia des de els primers anys d´un infant quan els seus pares, per posar un exemple, li fan escoltar, per anar a dormir, el Concert per a clarinet i orquestra de Mozart. Aquest fet, entre altres coses, fa despertar la curiositat dels nins per la música; També s´inicia quan van, des de ben petits, a veure exposicions o obres de teatre. Cultura és també enviar els fills a un altre país (cosa que està molt de moda) per aprendre un altre idioma perquè quan siguin grans puguin gaudir d´uns coneixements culturals, que els permetin desenvolupar-se perfectament en l´àmbit sociocultural del món.
Avui en dia, el fet de ser universitari et dona l´oportunitat de participar en el programa Erasmus, la qual cosa, fa que l´alumne pugui ampliar el seu punt de mira i enriquir el seu patrimoni cultural ja sigui pel fet de conèixer un altre idioma o pel tarannà de la gent d´un país que fins aquell moment desconeixia per complet. També és una oportunitat per descobrir noves maneres d´impartir matèries lectives o per descobrir els gustos gastronòmics, musicals i teatrals que són propis d´un país que no és el seu. Tot aquest bagatge, a mesura que passa el temps, és el que enriqueix una persona culturalment, és el que li dona VIDA i el que, possiblement, l´ajudarà a afrontar amb més garanties tots els problemes que van sorgint durant la seva existència.
Amb tot això, no vull dir que la cultura sigui una cosa exclusiva de la gent que té estudis universitaris. Hi ha molts de "llicenciats" que només coneixen i es preocupen de la matèria que han estudiat i la veritat és que quan veus com es desenvolupen en la vida tenen molt que desitjar.
La cultura també es pot adquirir sense estudiar graus o màsters, basta llegir el diari o un llibre, escoltar la ràdio, anar al cine, formar part d´associacions, de bandes de música, amb una paraula, és mostrar interès pel que passa, pel que succeeix.
El què si que és cert és que t´ajuda a entendre més el món, t`ajuda en les relacions humanes, t´ajuda a ser millor amb tu mateix i amb els altres. En definitiva, la cultura és vida.
