Fa uns dies, el Bildner Center, dedicat a l´estudi de la política de l´hemisferi nord i integrat en la universitat de NY va organitzar una taula redona sobre el moviment independentista a Catalunya. Jo vaig ser un dels participants en aquest debat al costat de gent, lògicament, molt més capacitada que jo per parlar d´aquest tema, com el sociolingüista Michael Newman qui ha fet molt de treball de camp sobre els usos lingüístics a Barcelona i l´activista Jordi Graupera qui, amb les seves columnes periodístiques i comentaris a les xarxes ha estat un dels grans influencers d´opinió sobre aquesta qüestió en els darrers anys.
És curiós observar el gran interès que el procés ha generat als EUA i com a prova és que l´acte va estar ple amb molt de públic nord-americà. A l´exterior de les fronteres espanyoles, en general, no s´entén que el referèndum s´hagi prohibit i posteriorment reprimit desmesuradament. I, si bé el desig d´independència tampoc no s´acaba d´entendre, als seus ulls, el vot és un dret inalienable i poc importa realment que aquesta votació en concret fos il·legal. Al cap i a la fi, una de les frases més citades de Martin Luther King i part ja del DNA d´aquest país declara sense embuts: "tenim la responsabilitat moral de desobeir les lleis injustes". Per tant, la majoria de nord-americans que es preocupen per aquestes coses -i certament hi ha milions i milions de persones no se n´empatxen d´això, clar- pensen que les casserolades entronquen dignament en la noble tradició de la civil disobedience de Henry Thoreau, Martin Luter King i tants d´altres.
Havent participat a dotzenes de taules rodones en la meva vida, algunes sobre temes polèmics, com aquest, entenc que hi ha una part del públic que no ve a escoltar, sinó a opinar i ventilar els seus greuges. Un membre del públic, per exemple, durant el torn de preguntes, va queixar-se que els membres de taula eren tots d´un únic color polític (no era estrictament ver, en la meva opinió). Ja mostrant les cartes de troll mentalment esguerrat va voler comparar Puigdemont a Tejero (aquí es van sentir alguns buuus). Després es va saber -i això ho explica tot- que era un dels fundadors del partit VOX. Esment amb ells. Un metge espanyol que fa quaranta anys que vius als EUA va demanar per què a Catalunya no s´ensenyava l´espanyol. "Fake news", va dir el sociolingüista, estadísticament l´espanyol a Catalunya creix dia a dia.
Una professora de literatures hispàniques tenia curiositat de saber si tot es podria arreglar amb una hisenda catalana com la que tenen els bascs. Possiblement, van opinar alguns panelistes. La ressurgència -sempre latent, tot i que narcotitzada durant anys- de l´espanyolisme acèrrim també va ser objecte de diverses opinions. Al final, una dona d´uns setanta anys, petita i primeta, amb els cabells curts de dona d´acció, i que havia intentat dir la seva durant una bona estona, finalment va rebre la paraula del moderador. Es va identificar com a marxista, leninista i comunista i va dir que el problema de Catalunya no s´arreglaria mai fins que els obrers de tot el món, abandonant els regionalismes, fessin pinya en una gran internacional de treballadors. Un públic molt xerrador, clarament, però sobretot molt multicolor, com es veu.
A mi em va fer cavil·lar un poc la pregunta (i això sí que va ser una "pregunta" i no una "opinió") d´una jove antropòloga coreana que ha fet molt de treball de camp sobre el procés a Barcelona i que trobava molt estrany i aparentment incongruent la poca simpatia que el referèndum (o, anteriorment, la consulta) havia despertat entre els intel·lectuals suposadament esquerrans de Madrid. Efectivament, pràcticament no hi ha cap intel·lectual no-català i amb projecció mediàtica, que hagi intentat articular un pensament empàtic -no vull dir a favor, simplement empàtic- cap al sector secessionista de la societat catalana. Si algú el coneix aquest escriptor, periodista, pensador que m´ho diguin perquè m´agradaria llegir-lo. En tot cas, ni jo ni cap altre dels ponents vam poder donar una resposta a l´antropòloga coreana. De pensament, això sí, vaig rumiar: clar, és que tots cobren del grup PRISA.
