LA FIGURA DE L´IL·LUSTRAT MENORQUÍ PASQUAL CALBÓ I CALDÉS EM FASCINA. Un pintor menorquí que he descobert suara mateix i que m´ha entusiasmat. Va néixer a Maó el 1752 i va morir el 1817. Se celebra el bicentenari de la seva mort, i per això l´he conegut! Saps, Lector amatent, allò que m´impressionà més després de veure la seva obra magnífica i personalíssima dins les palpitacions de l´època? El fet que va conèixer o tractar una relació significativa de caps clars de tota l´Europa del seu temps. Això és un cas d´home glocal (global i local alhora). Mira la llista de personatges que va tenir al costat: l´emperadriu Maria Teresa, l´emperador Josep II, el canceller d´Estat Wenzel Anton Kaunitz, l´ambaixador comte Giacomo Durazzo i la seva esposa, Ernestine von Weissenwolf, els músics Wolfgang Amadeus Mozart, Christoph Willibald von Gluck, Joseph Haydn i Niccolò Jommelli, el físic i matemàtic Ruggero Giuseppe Boscovich, l´agent imperial Francesco Brunati, l´ambaixador cardenal François-Joachim de Pierre de Bernis, el papa Pius VI, els cardenals Alessandro Albani, Giovanni Archinto i Francesco Caraffa di Trajetto, l´agent informador Giacomo Casanova, el pintor Anton Raphael Mengs -deixeble de l´arqueòleg i historiador de l´art Johann Joachim Winckelmann-, l´historiador de l´art i deixeble Christian von Mechel, els pintors Domenico Corvi, Pompeo Batoni, Joseph Marie Vien, l´estudiant Jacques-Louis David.
Ador també la seva activitat polifacètica, plural, polièdrica i curiosíssima, perquè va ser per un cantó un dibuixant i pintor de composicions de temes mitològics, al·legòrics o religiosos, d´obres de gènere de la vida quotidiana i festiva, de retrats d´ambaixadors, músics, científics, prínceps, comtesses, abats i cardenals, governadors, consellers i membres de les famílies benestants de la burgesia. Els seus nombrosos paisatges són de veure pels detalls i la seva exactesa. Va fer servir totes les tècniques, tant les tradicionals com les modernes i sobre qualsevol matèria: llapis, tinta, aiguatinta, sanguina, pastel, aquarel·la sobre paper, oli sobre tela, planxa de metall, ivori i argent, tremp i grisalla sobre guix i mur. Per un altre cantó va ser mestre de dibuix, geometria i arquitectura i l´autor d´un gran compendi de vint-i-una obres didàctiques sobre geometria pràctica, arquitectura civil i militar, perspectiva, física experimental, gnomònica, etc. Quina meravella de personatge real! Es mereix una novel·la, un documental o una pel·lícula que ens donaria una visió de la Menorca de la Il·lustració, tan rica i desconeguda.
Com em conta Miquel Pons Povedano, comissionat de l´Any Pasqual Calbó 2017, després d´un esforçat i apassionant treball de recerca, restauració i catalogació la directora del Museu de Menorca, Carolina Desel González, i els comissaris Cristina Andreu Adame i Guillem Sintes Espasa han muntat una completíssima exposició antològica, amb dues sales dedicades a l´obra de Pasqual Calbó, amb el claustre ple d´estendards d´amistat i estimació i el gabinet de les Obres didàctiques del professor Calbó. Seria bo i necessari que aquesta exposició pogués itinerar com a mínim a Mallorca, València i Barcelona. Estarà oberta fins al gener de 2018.
Gràcies a tots els que l´han feta possible per la seva feina, que és una forma de posar a l´abast de moltíssima gent un pintor excel·lent i desconegut com Pasqual Calbó i Caldés, que hauria quedat dins la fruïció d´un petit cercle de connaisseurs.
LLIBRETERÀPIA. No, no t´imaginis, lector benigne, que et parlaré de llibres d´autoajuda. Encara que tots els llibres bons que ens han fet companyia es podrien considerar com una bona ajuda per al lector que en frueix. No, m´he trobat quasi per casualitat a les mans una antologia de textos d´autors catalans que duu un títol seductor: Estats alterats de la ment (Males Herbes).Veig que el volum es va publicar amb motiu del Festival de Cinema Fantàstic Cryptshow de Badalona, que el passat mes de juliol va fer onze anys. Tot d´una m´ha vengut al cap l´LSD, la maria i l´èxtasi com a alteradors del cervell. Però al text de l´Equip Cryptshow es parla d´un xarop per a la tos que fa estralls pels Estats Units d´Amèrica i formes tan pelegrines i senzilles d´alterar-se com l´estrès, el no dormir, la respiració holotròpica o el fet de mirar fixament els ulls d´una persona durant deu minuts seguits sense pipellejar. Ja veus que hi ha receptes per a molts de gusts. Els escriptors han fet matx. I per això el llibre es converteix en un calidoscopi ben entretingut. Els raigs X de Lucia Pietrelli de Desperta, agafa´ns, camina, i el joc de melicotons i anissos de Nosaltres, els feliços de Rosa Cabré-Verdiell, reprodueixen en l´escriptura les alteracions mentals d´una forma entretingudíssima. Marina Espasa toca el tema de la vellesa amb dos tipus que quan eren més joves triomfaven a voler i ara recullen mobles vells pel carrer. Afers interns de David Castejon i els calçons blancs cablejats en un club sexual és originalíssim com la tropa de búfals enfollits d´El prestigi de Jaume C. Pons Alorda. Josep Sampere ens posa a l´abast unes bosses de fems aromatitzades que són un goig. En fi, un llibre per llegir al bus, al tren, al Born o devora el foquet un vespre de tardor.
Admir Roberto Saviano perquè és un escriptor tan coratjós i tan ple de dignitat que viu amenaçat de mort per la màfia i des de 2006 ha de viure amb escorta. Als seus llibres ens ha obert d´ampit en ample les portes de l´univers terrible de la droga, el narcotràfic i altres malures del nostre temps. Us recoman Escapa´t amb mi i ZeroZeroZero (Anagrama). Ara acaba de treure La banda dels nanos (Anagrama), que també passa al seu Nàpols estimat, amb la camorra & Sons. I els "sons", els fills, són un grupet de deu bergants als quals agrada dur sabates de marca i tatuar-se el símbol de la seva banda que vol conquerir la ciutat. Hi ha moments en què sembla que ens trobam en una ciutat del Far West amb aquests bergantells damunt motos com cavalls que es dediquen al tràfic de la droga acompanyat de l´extorsió i l´assassinat per ocupar el lloc que han deixat algunes famílies mafioses.
Saviano ens pinta el paisatge brillant, corromput, desolador i vivíssim d´una urbs on aquesta colla pot provar armes noves fent servir com a diana immigrants, o atropellar vianants pels carrers en les seves fugides pel centre històric o sentenciar algú per haver posat un like a la seva al·lota al Facebook. Una traducció al català de Pau Vidal enlluernadora!
