Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Què és la Cultura?

Òpera María Moliner.

Tenc un seriós problema d'acumulació de programes, fulletons i entrades dels actes i espectacles que he vist, però em resulten útils. Conservo un record imprès de quasi tot el que ha servit per conformar el meu capital cultural.

Respondre breument la pregunta que dona títol a l'article i a la secció és molt difícil. Tan aviat com vaig rebre l'encàrrec vaig mobilitzar els meus amics, i la mateixa nit ja m'havien deixat, i devorava, Cultura, de Terry Eagelton, el llibre perfecte per sentenciar que no ho puc fer amb els meus recursos actuals. Cal, doncs, enfocar l'article d'una altra manera: des de la meva percepció del fenomen, personal i subjectiva, em resultarà més fàcil.

Avui he trobat el fulletó d'una exposició del grandíssim Antonio López al Museu de Belles Arts de Bilbao, l'any 2010, que m'ha inspirat. La vaig visitar, bocabadat, un cap de setmana que anàrem a veure una representació molt acceptable de l´òpera Dialogues des Carmélites. Menjàrem molt bé, i va ser una escapada cultural òptima. Uns anys abans, a Verona, les funcions d'Aida i Carmen em semblaren un negoci pseudocultural (una turistada, vull dir), però la visita a la galeria del palau ducal de Màntua ho va compensar. Entre el que jo sabia i el que sabien els meus companys, el recorregut esdevingué molt satisfactori. Reconeguérem pràcticament tots els sants abans de verificar-ne el nom al peu dels quadres, i no hi va haver res de pedant en tot el que comentàrem.

Procuro fer totes les escapades que puc, juntant concerts i funcions un poc especials amb alguna visita d'interès, encara que moltes vegades no fa falta anar a fora per gaudir d'actes que poden augmentar la nostra cultura. Durant la passada temporada en tenguérem un exemple perfecte amb les funcions de María Moliner, d'Antoni Parera Fons, al Teatre Principal. A mi i als meus amics aficionats a la lírica ens va semblar un espectacle interessant i accessible, perquè ja dominàvem el codi per gaudir-lo. Però hi va haver gent, que no es pot catalogar d'inculta, que s'avorrí moltíssim.

Jo mateix, un any abans, vaig anar, ple de bones intencions, a veure Moses und Aron al Teatre Real, i ho vaig passar fatal. Si hi hagués hagut pausa, hauria partit. Ara estic content d'haver-hi quedat, encara que no sigui més que per escriure això. Aquesta òpera de Shöemberg s'estrenà el 1957 i és una obra mestra del segle XX. Ulysses, de Joyce, publicada el 1922, també ho és. Jo no puc contradir el parer dels experts, però encara no tenc els codis per accedir a cap dels dos títols. Aspiro a poder-ho fer, amb el meu esforç i l'ajuda del meus amics, més cultes que jo.

No puc definir què és la Cultura, però sí que puc afirmar que arribar-hi és un procés permanent i voluntarista, i que només podem aspirar a augmentar el nostre capital cultural, en determinades parcel·les, per tal de poder accedir a més codis interpretatius que, finalment, ens ajudaran a viure amb més recursos i més feliços.

Compartir el artículo

stats