Des del cementiri. Si deixau el cotxe a la placeta que hi ha davant la porta del cementiri de La Vileta, caminant després per qualsevol dels camins que s´endinsen dins el bosc, vos trobareu amb uns paratges de pleta realment magnífics. Si segui pujant, fins arribar al cim del turó, aleshores la sorpresa encara és més majúscula, ja que la vista que es contempla és del tot encisadora.
Però, Ai las! Les màquines destructores hi estan fent de les seves. Els camins quasi de cabra s´han eixamplat per donar pas als instruments pesats, s´han tomat mates i arboceres i l´aire que es respira amaga un interrogant.
Tot això és el que passa a Son Puig. Ran de Palma. Un dels pocs indrets verges de la contrada. Fins quan?
Rodoreda. L´editorial Club Editor ha tret una nova versió/visió de la novel·la inacabada de Mercè Rodoreda La Mort i la Primavera. El felanitxer Arnau Pons, ha escrit un epíleg en el qual relaciona l´obra amb alguns textos d´Adorno. Escriu el també poeta: "La mort i la primavera pot ser contemplada també des d´una perspectiva adorniana, com una obra de denúncia en virtut de la seva factura irreal i de la seva negativitat".
Sibil·la. Coincidim, en un programa de ràdio, la llibretera Ramona Pérez (tot i que no tengui llibreria pròpia en aquests moments, Ramona sempre serà llibretera) i el sociòleg Antoni Tarabini. Parlam de llibres, naturalment. I més en concret del que ja analitzà Tomeu Orell en aquestes pàgines: La depuració de mestres balears per motius morals de Francesc Tur. Tarabini ens feu una confessió: de jovenet va cantar La Sibil·la a Montisión durant dos anys.
