Després de vuitanta anys de la publicació d'una de les històries més enginyoses dins la narrativa de misteri, Assassinat a l'Orient Express, la 20th Century Fox estrena aquest novembre una nova adaptació cinematogràfica d'aquesta famosa novel.la de l'escriptora anglesa Agatha Christie. Dirigida per Kenneth Branagh, el qual també interpreta a Hercule Poirot, el famós detectiu belga, i amb un repartiment d'actors i d'actrius que no té res a envejar al de la primera adaptació de l'any 1974.
En una recent entrevista Kenneth Branagh explicava com es va preparar per interpretar a Hercule Poirot, deia que havia llegit totes les seves novel·les en ordre cronològic, que havia tingut tres cops per setmana un instructor per practicar i estudiar l'accent de Poirot i que havia necessitat nou mesos per tenir un bigoti el més semblant possible al del famós detectiu, sempre seguint les descripcions que d'ell fa la seva creadora, de la que diu “és una experta en l'art de contar històries”.
La novel.la Assassinat a l'Orient Express fou publicada el 1934 i Agatha Christie la va dedicar al seu segon marit l'arqueòleg Max Mallowan, es creu que la va escriure durant una recerca arqueològica amb ell a Arpachiyah, Iraq. El que probablement no es sap és que per escriure aquesta història s'inspirà en un cas real que la va afectar profundament i que tingué molt ressò en el seu moment, el cas Lindbergh. L'any 1932 el fill petit del pilot Charles Lindbergh, famós per sobrevolar l’Atlàntic en solitari, va ser segrestat i finalment trobat mort després de pagar el rescat. A la novel.la la víctima és una nena i Christie canvià certs esdeveniments, el cas real no es va resoldre mai, a la ficció gràcies a l'instint de Poirot l'assassí es atrapat i el cas resolt.
La pel·lícula s'acaba d'estrenar al Regne Unit i les crítiques coincideixen en que Kenneth Branagh ha fet que una història del 1934 fos atractiva pel públic actual, ara bé malgrat la posada en escena inicial i el glamur que ofereix el mític tren es critica que el ritme és fa lent i que Kennet Branagh centra massa l'atenció en el seu paper de Poirot a costa dels altres personatges, desaprofitant així un excel·lent repartiment d'actors i d'actrius. És també molt comentada la mida excessiva del bigoti del detectiu, en aquest aspecte la BBC és molt crítica i diu de Kennet Branagh que s’excedeix seguint al peu de la lletra la descripció que Agatha Christie fa del bigoti en el primer capítol de la novel.la “sembla que en comptes de triar entre sis bigotis diferents se'ls hagi posat tots de cop” afegeix. Tampoc ha agradat que Kenneth Branagh no hagi tret el màxim profit d'una de les característiques més destacades de les novel·les d'Agatha Christie, la seva acurada preocupació pel com, el qui i el perquè, fent que la trama i el misteri perdin precisió i el desenllaç final es faci obvi.
Moltes vegades l’opinió dels crítics experts i la nostra personal difereixen, haurem d’esperar a finals de novembre per poder-ho contrastar, mentrestant tenim l’opció de llegir la novel.la editada per La Magrana (col·lecció La Negra).
AGATHE CHRISTIE
Assassinat a l’Orient express
La Magrana, 240 pàgines, 17 €
