Nova York, 17 desembre 1999. Al Carnegie Hall de la setena avinguda es pot veure l’estrena de Fantasia 2, un clàssic de Disney que commemora els 60 anys de la pel·lícula d’animació Fantasia, recordada per la composició estètica d’imatges en base a diverses obres clàssiques. El mateix dia, a la mateixa ciutat, prop de la cinquena avinguda es troba la seu de les Nacions Unides. Allà l’Assemblea General a la seva resolució 54/134, sobre el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, aprovà que el dia 25 de novembre fos el dia internacional contra la violència vers les dones. Anys enrere, el 20 de desembre de 1993 les Nacions Unides ja havien aprovat la declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona.
Alguns anys abans, al juliol de 1981, se celebrà a Bogotà el “Primer Encuentro feminista de Latinoamérica y del Caribe”. A la trobada, les dones denunciaren la violència de gènere en l’àmbit domèstic, la violació i l’assetjament sexual, la tortura i els abusos. Fou una de les moltes manifestacions per aconseguir els mateixos drets. La lluita va continuar fins que anys després les Nacions Unides també es començaren a sensibilitzar sobre la qüestió.
Es va escollir el dia 25 de novembre per la mort de tres germanes al 1960, Patria, Minerva i Maria Teresa Mirabal. Foren tres activistes polítiques, opositores al règim del dictador de la República Dominicana Rafael Leónidas Trujillo Molina. Tornaven de veure els seus marits empresonats a Puerto Plata i uns sicaris, per ordre del dictador, varen provocar un accident de cotxe. Els seus cadàvers aparegueren al fons d’un barranc. Eren conegudes com “Les Papallones” i es varen implicar en les guerrilles contra la dictadura. L’única supervivent va ser Dedé Mirabal que visqué tota la vida a Salcedo, la ciutat on va néixer i on va tenir cura dels fills de les seves germanes. Morí al 2014.
Lectura i cinema:
Júlia Álvarez. En el tiempo de las mariposas. Novel·la sobre les germanes Mirabal. “En el tiempo de las mariposas” pel·lícula de Mario Barroso.
El per què de tot això?
Les dades, any rere any, són esgarrifoses. En els darrers 10 anys a l’Estat espanyol han estat 715 les dones assassinades. El 2017, 49 (fins dia 1 de novembre), l’any també, amb més morts de menors relacionats amb la violència de gènere. Darrere una dona maltractada o morta hi sol haver uns fills orfes, maltractats o morts. La violència sobre els fills és la “millor manera de fer-li mal”.
La violència de gènere, la violència contra les dones, és present en totes les societats, i forma part del seu dia a dia. La sensibilització vers el problema, la visualització de cas rere cas, la prevenció entre els més joves i la conscienciació de que la seva denúncia és un deure de tots... han de formar part de les nostres obligacions cíviques com a ciutadans. Perquè sols es capta l’atenció social quan els mitjans de comunicació en fan ressò d’alguna mort. Ho recordam, ens preocupam... quan s’apropa la data del 25 de novembre. La resta del temps queda en l’oblit, i sinó que ho demanin, per exemple, a les nines nigerianes segrestades per Boko Haram fa ja tres anys.
Tot i que la violència contra les dones ha estat i és inherent a la història de l’ésser humà no ha de significar que ens haguem de conformar, d’acceptar i de normalitzar aquests comportaments.
Proposta literària:
Maj Sjöwail. Roseanna. Ed. RBA
Com es manifesta la violència de gènere?
Assetjament en el lloc de treball: des del sostre de vidre al tòpic de l’exigència de “favors sexuals” per aconseguir un lloc de feina... Agressió física: un cop, una empenta... Agressió psicològica: insults, amenaces... Abús sexual: prostitució forçada, mutilació genital... Violència econòmica: dependència i control dels doblers o del patrimoni i altres béns... Violència social: control, aïllament, missatges estereotipats de dominació i desigualtat... Pas a pas, l’agressor aconsegueix el seu objectiu: minvar l’autoestima. La persona deixa el seu desenvolupament personal i es converteix en una “titella”: veu controlats els seus comportaments, els seus pensaments, les seves decisions... i la vulnerabilitat s’expressa en forma de por, estrès, ansietat, aïllament, inseguretat, culpabilitat... mort.
Algunes pel·lícules per compartir:
“Te doy mis ojos” d’Iciar Bollaín
“En tierra de Hombres” de Niki Caro
“Solo mía” de Javier Balaguer
És hora de desenvolupar la cultura de la igualtat, de rompre els sostres de vidre, de rompre estereotips culturals i sexistes, de rompre amb la dependència, de rompre amb el tràfic i prostitució de nines i dones, de rompre amb les violacions, de rompre amb la vulneració dels drets fonamentals, de rompre amb les estadístiques... I ha de ser una tasca de totes. Ha arribat l’hora de la igualtat d’oportunitats.
Algunes musiques per acompanyar:
“Salir corriendo” (Amaral)
“Malo” (Bebe)
“Encadenada” (Cristina del Valle),
“Nanai” (La Mala Rodríguez.)
JULIA ALVAREZ
En el tiempo de las mariposas
Atlántida, 496 páginas, 13 €
Maj Sjöwall
Roseanna
RBA, 272 páginas, 9 €
