Quan escoltem la expressió filosofia de la religió es sol tenir la tendència a considerar que es qüestiona el fet de la religió, per inclús negar-la, així que cal aclarir els conceptes. Si parlem de "filosofia de..." sempre és per analitzar críticament la disciplina objecte d´estudi. En aquest cas, l´autor Pere Lluís Font ho aconsegueix amb èxit a la seva obra titulada Filosofia de la religió. El llibre consta de sis assaigs i una nota sobre Henry Duméry, destacat filòsof de la religió. Es fa patent a l´obra que l´autor ha estat professor d´història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que demostra uns grans coneixements sobre el tema i una excel·lent eloqüència filosòfica.
És important tenir en compte que és una activitat "relativament jove i pràcticament sense tradició acadèmica aquí, que fa un tractament no religiós de la religió" i l´autor s´encarrega de fer-ne un estudi exhaustiu. Es pot dir que el nom va ésser introduït per Hegel a la segona meitat del segle XVIII, ens aclareix que no és tracta de ser religiós ni antireligiós sinó de pensar sobre la religió. S´ha de dir que quan es refereix a la religió principalment parla del cristianisme.
Els sis capítols que componen el llibre tenen com a base els apunts que va fer servir a les seves classes i són autònoms entre ells, per tant, es requereix tenir una bona base filosòfica e històrica per poder treure el màxim profit a la lectura. Té una estructura molt didàctica, comença el primer capítol fent una introducció a la Filosofia de la religió, ja que hi ha dues maneres de tractar el fet religiós, que són mitjançant la teologia o la filosofia de la religió. És clar que tothom creu en l´existència de la religió, independentment de la creença en Déu. La relació entre la filosofia i la religió ha estat sempre complexa, hi ha hagut diferents maneres de entendre-la ja que no podem parlar d´un mètode únic. A més, el tema religiós no és només un tema privat sinó que és cultural. Al segon capítol es relacionen l´experiència religiosa amb la estètica i la ètica, ja que tenen similituds i diferències entre elles. El tercer capítol es centra en la relació entre fe i raó, relació que sempre ha estat basada en el conflicte i l´idil·li. Al capítol quart l´autor ens demana què és creure, per concloure que es tracta de tenir fe, el que implica convicció i compromís. El capítol cinquè ens explica les tres cosmovisions filosòfico-religioses que hi ha. El sisè i darrer capítol ens exposa el tema del monoteisme, on es defensa "l´afirmació d´un sol Déu, personal i transcendent al món".
És una lectura profunda que ens convida a una reflexió transcendental pròpiament humana.
