En Climent Picornell té un quadern. Hi apunta tot. Aparentment desordenat, amb el temps s´infla, afegeix papers i papers, retalls de diaris, trossos de torcaboques del bar Bosch on berena o escriu a qualsevol pàgina el darrer comentari sentit, la darrera lectura feta o qualsevol altra curiositat que li hagi cridat l´atenció. Des de fa molt d´anys és el talaier de la seva talaia alta des la que observa com flueix la vida. Llavors les idees recollides les fa seves les repensa, lliga, relaciona, n´extreu un matís fugisser i de tot això en surt els jardins d´altri, que deixen de ser aliens per convertir-se en una síntesi personal, irrepetible.
El llibre recull un conjunt d´articles que foren publicats setmanalment al diari Balears i en el seu blog (http://jcmllonja.balearweb.net/). Arreplegats sota el títol de Més jardins d´altri i altra fullaraca. És el segon de la sèrie del jardins d´altri. I el títol es justifica perquè s´hi presenten un conjunt de cites dels més diversos autors, arreplegats d´aquí i d´allà, anècdotes, refranys, aforismes, reflexions. En Climent es preocupa molt de deixar constància d´on surt tota aquella informació i a bona part dels encapçalament dels articles ho explica. No menys de deu vegades repeteix com ho arreplega. Una mostra: Són comentaris i citacions inconnexes i falsament erudites. I una altra de regal: El Jardins d´altri són enfilalls del que he pellucat per altres llocs. Molt sovint amb poc sentit. Un pagès d´això en diria fer tala, però hi ha més. Efectivament, pelluca, però també és qui ho posa dins el sac i el deixa ben fermat.
I de què parla en el llibre? Tenint en compte la seva definició dels jardins ja ho podem suposar: de tot i molt. Divers. Però sempre lligat amb sentit, com si fes un ram de plantes diverses entre les que ell hi estableix una relació per crear una idea nova o mostrar una fàcies inèdita de la realitat. Com els cavalls de l´escac bota de blanc a negre sense perdre el fil. Per qui el conegui és fàcil d´imaginar-lo meditant prop de l´àngel de la Llonja o practicant el peripatetisme per les planes de Sant Joan. De tota manera, sí que hi ha temes recurrents i alsque hi dedica una major atenció. Possiblement, el tema més concorregut és el de refranys o aforismes, dels qual en cita un grapat de sinònims. Els dedica articles sencers. Des dels més pròxims a nosaltres, amb classificació inclosa dels més usats als més pretensiosos i sofisticats. Com és natural hi ha abundants cites d´Òscar Wilde possiblement l´autor citat més vegades en els contextos més diversos. També Joan Guasp pel seu recull Animus Iocandi, creador del museu virtual de l´aforisme a Consell que bé mereix una visita (museuaforisme.blogspot.com.es). I excel·lent la cita que fa de Jordi Wagensberg amb la seva definició: Un aforisme és un pretext per a un text fora de context.
És difícil resumir amb poques paraules tota la complexitat del llibre, però per fer-nos una idea del llibre s´han seleccionat quinze pàgines a l´atzar i s´han contat les cites que es fan a cada una d´elles. De les trenta-i-tres ratlles del text surt una mitjana de quinze cites, una per cada dues línies. Difícil d´extractar! Però hi ha certes regularitats dels moments d´escriure., aquest jardins d´altri es veuen que tenen relació amb el temps atmosfèric, així que hi ha articles de primavera, estiu, tardor, hivern, juny, agost. L´estiu guanya, deu ser vera que a l´estiu llegeix més com afirma. El llibre té una excel·lent presentació amb una imatge excel·lent del conegut autor de còmics Max.
El llibre pren el seu nom de l´obra de Adolfo Bioy Casares: De jardines ajenos. I em ve a la memòria un dinar compartit amb Climent, Biel Mesquida i Nadal Batle al restaurant La Biela de Buenos Aires. A pocs metres de la nostra taula dinava Bioy Casares, elegant, pulcre, amb aire distingit. En Climent durant l´àpat va dissertar sobre l´obra Bioy de qui va resultar ésser-ne un entès. Llavors encara no havia publicat els seus jardines, però sempre m´ha agradat pensar que el record d´aquell dia ha tingut a veure amb la tria el títol per en Climent. No li he demanat, però. No vull rompre l´encant.
