Si no parla de la guerra civil o de la llarga posguerra o del temps anterior en què el conflicte es cuinava, si no exposa la frenètica vida eròtica d´un homosexual eixelebrat i egocèntric per Barcelona, si no són les contundents memòries d´un dels nostres grans autors, si no descriu cap cas rellevant de la corrupció que impera fatidicament en el nostre entorn immediat, aquesta Sicília (per ara: esperau) sense cadàvers, com qualcú ha sabut dir, ni sabates de ciment, si no fa burla de la mesquina política balear, si no és l´explossiva, delirant i novedosa prosa d´un dels grans poetes locals, i per tant d´arreu, per què cal ressenyar el llibre Mai no caminaràs sol. Lluís News, de l´escriptor Miquel Àngel Lladó Ribas? Si no és res de tot allò, què és? De què ens parla? Quins valors, quin interès pot tenir?
D´entrada senyalem un element sovint deixat de banda per alguns autors i editors d´ara: el text està ben escrit. Ja hi ha ofici en l´estil de Miquel Àngel Lladó, i això, que pot semblar poc, ja és molt, vist el que es veu de vegades. El llibre té, a més, una estructura ben definida que el singularitza: els textos datats d´uns correus electrònics, un curiós vocabulari o quadern de bitàcola, i un comentari de mida variable per a cadascun d´aquells mails, que els complementen o que n´equilibren el contingut. Enmig, un salpluig no excessiu de cites, sobretot de poemes sencers o de fragments, i de cartes. El llibre, així, està ben pensat. Poca broma. Ja. D´acord, i què més? Doncs: Mai no caminaràs sol. Lluís News és un dietari d´un llarg procés de comiat. Un dietari construit sobre els textos que uns pares, Miquel Àngel i Maria Bel, envien regularment per mail als seus molts amics i amigues, per informar-los de l´itinerari inesperat que malauradament han de caminar per acompanyar el seu fill Lluís al qual hom li ha diagnosticat un tumor al cerebel.
És aquest el punt d´interès, el valor especial del nou llibre de Lladó. Aquí hi ha un despullament sincer i commovedor, poc vist a casa nostra, de qui ha d´acarar un problema que fàcilment supera les nostres capacitats i resistències. Sense drama ni cap fàcil histrionisme i sense cercar falses emocions del lector. Amb una ingènua aceptació meditadíssima: la ingenuïtat, un altre gran valor del text. És una vivència íntima compartida el que s´ofereix. Coratjosament compartida. No es dóna volgudament cap lliçó, però, el llibre alliçona. Aquí es descriu un camí de dòl. Aquí no s´amaga res del que suposa una teràpia contra el càncer, suportada tant pel malalt -un preadolescent- com per la família, pares, germans, oncles, padrins joves i vells, i amistats. No es demana cap compadiment. Aquí es mostra un fet. Mentre la teràpia intenta el combat, els qui envolten el malalt intenten fer vida normal i participar cada novetat a l´entorn social en el que, en gran part, fonamenten la seva positiva reacció a l´adversitat: si fins i tot se´ns dóna la recepta per fer unes herbes admirablement saboroses! Se´ns parla dels pallassos que animen els infants a la unitat d´oncologia de l´hospital, de l´aplicació de la quimioteràpia, de les analítiques, de les ressonències, del menjar, de la feliç defecació del pacient després d´una intervenció cirúrgica delicadíssima, de l´atenció pal.liativa... Gestos i mirades i carícies dels germans, dels pares, dels mestres, dels coneguts i dels familiars més propers. I es parla de passejos, d´acudits, d´una Champions del Barça, de la cusseta Mel, de les aigües transparents de Cala Blanca, de les festes nadalenques o de Pasqua, de les patates amb gropets de terra comprades en un mercadet local, d´una mà comprensiva a l´espatlla...
En Lluís, el fill, el germà, el subjecte, l´element motivador, el pacient, el qui ha d´anar-se´n al final a fer el Gran Viatge, deixa un rastre de memòries felices i compassives, de bondat impensable i d´aprenentatges. Lluís, diguem-ho ja, és un nin autista d´ulls blaus penetrants i amistosos. "Bé", "més" i "bo" són els seus mots preferits. El somriure i la moixonia els trets més freqüents del seu comportament imprevisible. Lladó ja l´havia descrit en un poemari igualment commovedor: L´inquilí del gel (2002): "Absolutament tendre, creieu-me". Ambdós textos no poden passar desapercebuts. Per això calia ara ressenyar Mai no caminaràs sol. Lluís News.
