Joan Fuster ens va deixar fa 25 anys, però les seves idees i els seus plantejaments vitals i intel·lectuals són ben presents en els nostres dies, sobretot, a través d´un dels seus jocs literaris preferits: els aforismes. A través d´aquesta tècnica literària ens volia introduir dins un món de pensaments i sentències, que en el seus llibres i articles explicava i defensava de forma més àmplia i raonada, valgui com a exemple, l´obra Judicis finals.
És per aquesta raó, que he començat el meu escrit amb un dels seus aforismes, el qual, crec que reflecteix perfectament el que va ser la trajectòria vital de Joan Fuster, un home que al llarg de la seva vida va lluitar per aconseguir esser lliure, ell mateix i que ho fos tot un poble. La seva llibertat la va aconseguir al final de la seva vida, perquè a nivell personal i a través de la seva obra va realitzar una bona pràctica.
Fuster neix a Sueca (Comunitat Valenciana), el 23 de novembre de 1922. La seva família és de procedència pagesa, per tant no és un home de lletres per tradició familiar.
El 1943 comença els estudis de Dret a la Universitat de València i combina els estudis amb la formació autodidacta que l´encaminarà a ser un bon crític i columnista d´ofici. Un any més tard, publica a l´almanac Las Provincias el primer article escrit en català: Vint-i-cinc anys de poesia valenciana.
Els seus primers llibres són de poemes, destacant el volum Set llibres de versos (1987), en el que Fuster reflecteix les seves idees existencialistes i també les preocupacions del moment històric.
El 1954 el filòleg i editor Francesc de Borja Moll li edita a Mallorca l´assaig d´estètica El descrèdit de la realitat, amb el qual inicia una brillant carrera d´assagista. Una part molt considerable de l´obra de Fuster tracta de temes relacionats amb el País Valencià i, més concretament, amb les seves peculiaritats socials, polítiques i culturals i, malgrat la censura,la falta de mitjans, l´absència d´ambient cultural propici i el silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià, la seva obra aconsegueix veure la llum.
El 1962 publica Nosaltres els valencians, llibre essencial per conèixer la història, la cultura i els problemes d´identitat nacional de la seva terra. Arran d´aquest llibre, l´autor és objecte d´amenaces i les falles de l´any següent culminen amb la "cremà" d´ una efígie de Fuster.
La seva obra, és molt diversa quant a tècniques i gèneres i utilitza sobretot la forma de l´assaig llarg, com en El descrèdit de la realitat.
El 1975 li és concedit el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes.
El 1983 s´incorpora com a professor contractat a la Universitat de València per impartir-hi l´assignatura d´Història de la Llengua. El mateix any és distingit amb la Medalla d´Or de la Generalitat de Catalunya.
L´any 1984, la UAB i la UB l´investeixen doctor honoris causa, en un intent de suplir el doctorat convencional, que Fuster no va fer fins dos anys més tard i que li va permetre de viure els darrers anys més tranquil·lament des del punt de vista econòmic, tot exercint de catedràtic a València. De tota manera, com que a la UAB són molt moderns i no es posen toga, l´acte va ser molt auster i una mica fred. Badia creu que a Fuster el va fer més feliç l´acte de la UB, el 31 d´octubre, més clàssic, amb la roba ritual i el doctor Badia i Margarit fent de mestre de cerimònies. A més, Fuster es va poder posar la toga del seu amic Antoni Comas, mort sobtadament tres anys abans.
La seva estimació per la llengua catalana fa que accepti esser membre agregat de l´ Institut d´Estudis Catalans, de la Institució Valenciana d´Estudis i Investigacions, del Consell Valencià de Cultura, de l´ Institut Valencià de Filologia i del consell assessor de la Biblioteca Valenciana, essent promotor i president d´Acció Cultural del País Valencià (1978) i president de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).
Mor a Sueca el 21 de juny de 1992 i les lletres catalanes el recorden amb la convocatòria d´un premi d´assaig que porta el seu nom.
El 1995, la Generalitat Valenciana signa amb l´Ajuntament de Sueca un conveni per tal de convertir la casa on va viure Fuster en un centre de cultura i d´estudi en memòria de l´escriptor.
El 1997, l´Ajuntament de Sueca declara l´Any Fuster, que consta d´un seguit d´actes per commemorar el 75è aniversari del naixement de l´escriptor i el cinquè de la seva mort.
El 25 de gener passat, el president de la Generalitat, Ximo Puig, el conseller d´Educació, Vicent Marzà, i l´alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, inauguraven el museu situat dins l´Espai Joan Fuster, a la ciutat on havia nascut l´escriptor i on, ara fa vint-i-cinc anys, va morir. Fins ara, en els pocs mesos transcorreguts, la nova instal·lació cultural ha rebut la visita de vora 1.700 persones, d´entre elles, grups d´escolars que, a més, han treballat a l´Aula Didàctica.
No hi ha dubte que tot això és un signe que demostra l´ interès que l´obra i la personalitat del gran intel·lectual valencià continua despertant, cosa que es demostra amb les reedicions, reimpressions i antologies que es fan dels seus textos, juntament amb els estudis i debats que susciten.
