Emoció, sentiment, creació, art... però també ciència.
El fet de considerar aquesta capacitat exclusiva de l'ésser humà, ens ha fet molt de mal pel que fa a la seva contribució en deformar la creença generalitzada que els humans som la màxima representació de l'evolució, no debades ens auto proclamam "sapiens sapiens", però si haguéssim de passar una auditoria externa, vists els desastres que hem fet al llarg de la història, de ben segur que no ens valorarien de la mateixa manera.
Afirmar que la cultura és una capacitat exclusivament humana, ja no es pot mantenir d'ençà que Jane Goodall, entre altres primatòlegs, demostressin l'existència de trets culturals entre animals. Evidentment, no vull dir que siguin comparables als humans, ni fins i tot semblants, però això no resta, en absolut dos fets sobre els quals cal reflexionar: el primer, que ja està bé de veure els animals com a éssers sense cap tipus de capacitat cognitiva, o de qualsevol altre tipus d'aspecte semblant a l'humà. El segon, que els nostres trets culturals no tenen per què ser els únics possibles, ja que s´està demostrant que els animals en presenten d´altres diferents, o de semblants. Segur que hi ha línies de recerca que podrien arribar a reforçar l'existència d'altres trets culturals en els animals i per tant intel·ligència. Però, és clar, això és mal d'acceptar per aquelles persones que no fan més que mirar-se la guixa i no veuen que, més enllà de l'ésser humà hi ha molt més. Per altra part, les religions tampoc han ajudat gaire afirmant que som l'espècie elegida de Déu i, per si no fos poc, que estam fets a la seva imatge i semblança. Quasi res!
La pintura, la música, la literatura... la ciència, tot és coneixement i ens fa créixer com a persones, però cal donar una passa més. Cal plantejar-se de què serveix tot aquest coneixement si no ens fa més conscients del que tenim i actuar amb conseqüència? Si no és dona aquest pas, el coneixement es limita a convertir-se en una simple informació, a saber coses, però no ens serveix per créixer. Un exemple d'això és el fet que tots sabem que poc després de posar-se el Sol es fa fosc i podem veure els estels i això un dia rere l´altre; també que la Terra orbita al Sol i que el Sol gira al voltant del centre galàctic i que la galàxia... Però això és coneixement o es limita a ser una simple informació? Serveix per ser conscients que habitam un planeta meravellós, ple de vida i que l'estam i ens estam destruint? Que no tenim alternatives?... i així i tot, ens deim sapiens sapiens?
L'astronomia, més enllà d'ignorar aquesta realitat, ens pot ajudar a ser més conscients d'aquest fet i per tant més conseqüents... en definitiva més persones. Cal transformar la simple informació en coneixement i aquest en consciència que ens permeti actuar conseqüentment. Aquesta manca de consciència fa que alguns encara afirmen que la ciència no és cultura però, qui pot mantenir que la ciència no implica creativitat? És que aquesta capacitat és exclusiva de l'art? I les emocions? És que no es pot sentir emoció davant una demostració matemàtica? Segur que molts ens emocionam contemplant una obra d'art, llegint un poema, amb la música o amb la dansa, però, segur que també es pot sentir emoció d'avant fórmules com aquesta:
E=mc2
Segur que molts la sentiu, jo també, i tu?
