Telemann és considerat el compositor més prolífic de la història de la música: s´estima que va escriure més de 3.000 obres, moltes d´elles encara sense catalogar, i això sense comptar totes les desaparegudes a la Segona Guerra Mundial. Al seu catàleg hi trobam més de quaranta òperes, cinc cicles anuals de cantates religioses; cantates profanes, denou passions, motets amb texto s escrits per ell mateix; Kapitänmusiken (oratoris per a les commemoracions anuals dels capitans de la Guardia Urbana); oratoris no religiosos pels Consells Ciudatans i un innumerable catàleg d´obres instrumentals i de cambra, entre elles la suite Don Quixot o la col·lecció Tafelmusic.
Telemann neix en una família benestant a Magdeburg (Prúsia). El seu pare, pastor luterà, morí quan ell només tenia quatre anys. Des de ben petit va mostrar un talent innat cap a la música. Als 10 anys comença a estudiar orgue d´una manera pràcticament autodidacta i als 12 compon ja la seva primera òpera: Sigismundus. La seva mare, que no veia amb bons ulls aquesta activitat, li amagà tots els instruments perquè dediqués el seu temps a una ocupació més profitosa i respectable. L´any 1693, amb dotze anys, la mare el porta a un internat a Zellerfelk, amb la gran sort que el director del col·legi detecta el seu immens talent (ell sol va aprendre a tocar el clave, la flauta, l´oboè i el trombó), a més de descobrir les seves composicions i l´encoratja a continuar estudiant en contra del criteri familiar.
Amb 21 anys es matricula a Leipzig per estudiar dret. Però aviat se n'adona que el seu futur està en la música i abandona definitivament els estudis de lleis. A partir d´aquest moment Telemann jugarà un important paper en la vida musical de la ciutat: Compon una cantata mensual per a l´església de Sant Thomàs, funda el Collegium Musicum (la mateixa formació que dirigirà anys després J.S. Bach) i és nomenat director del Teatre d´Òpera de la ciutat. Inicia, així, una carrera professional que el porta a ocupar nombrosos càrrecs musicals de gran prestigi per tota Alemanya: Kapellmeister a la cort de Promnits (ara a Polònia, el 1704), director de la música municipal a Frankfurt (1712), Kapellmeister a la cort d´Eisenach (1717) -on es troba per primera vegada amb J.S. Bach- i des de 1722 director de l´òpera d´Hamburg i de les cinc esglésies més importants de la ciutat. Viatja per tota Alemanya, visita París, i sempre és rebut amb gran expectació.
Tots aquests desplaçaments li permeten entrar en contacte amb la millor música del seu temps: òperes i concerts de Vivaldi, Corelli i els compositors italians contemporanis, obertures, ballets i cantates de Lully, Rameu, Couperin, així com amb la gran tradició religiosa alemanya (Schütz, Scheit, Schein, Kunau, etc.). L´obligació de dirigir i compondre obres per a totes les seves formacions, fa que escrigui música per a tots els estils, formats i combinacions possibles d´una manera continua i prolífica, tractant sempre d´agradar al seu públic.
Telemann era una persona inquieta, atenta a l´evolució dels gustos musicals del moment. Va detectar les necessitats d´una burgesia incipient que demanava un tipus de música diferent de la de les corts o de l´església. És per això que, a part de les òperes, misses, cantates o obertures, compta amb un dels catàlegs de música de cambra més extens de tots els compositors i amb totes les combinacions possibles: sonates per a instruments sols -flauta, llaüt, violí, viola, clave,...- duos, trio-sonates i quartets.
Com hàbil home de negocis que era, l´any 1725 comença a editar la seva pròpia música, en una revista per entregues àmpliament difosa arreu d´Europa (França, tota Alemanya, Espanya, Suïssa, Itàlia) que li permet ampliar la seva fama com a compositor. Entre 1724 i 1740 apareixen més de 40 volums amb música seva i de compositors contemporanis.
Després d´una intensa carrera musical, a partir de 1740, amb quasi 60 anys, redueix la seva activitat de composició i es centra en la docència. Escriu Neues Sistema musicalishes (1742), referència per a les noves generacions, i mantén una correspondència amb els compositors de tot el continent: Haendel, C. Ph. E. Bach, Agrícola, Benda...
Afectat d´una dolorosa malaltia de pit, Telemann morí el 25 de maig de l´any 1767 amb 86 anys. La seva plaça a Hamburg l´ocupà el fill major de J. S. Bach, Carl Philip Emmanuel.
Durant el S. XVIII, Telemann fou considerat el compositor alemany més important de la seva època, molt per davant de la resta de compositors, incloent-hi Haendel o Bach. La seva música uneix els estils del moment (el francès, l´italià i l´alemany, adaptats als gustos de l´època), amb el modern estil galant, més melòdic i amb menys contrapunt. Tal era la fama de Telemann, que Haendel es va veure obligat a marxar a Anglaterra per desenvolupar la seva carrera. I a les oposicions que es realitzaren a l´església de Sant Tomàs de Leipzig per substituir Kuhnau, Telemann va ser el músic triat pel Consell Municipal. Renuncià a la plaça, no sense aconseguir una pujada de sou a Hamburg. La plaça finalment fou donada a un conegut seu: J. S. Bach. Tant aquest com Haendel admireven i estudiaven l´obra de Telemann, i fins i tot podem dir que foren amics seus. Telemann va ser el padrí jove del fill gran de Bach (Carl Philip Emmanuel) i amb Haendel va mantenir una llarga correspondència, ja que compartien l´afició botànica de cultivar plantes rares.
El seu èxit comença a declinar durant el segle XIX amb la recuperació de la música de Bach, especialment pels comentaris dels biògrafs Spitta i Schweitzer que critiquen la seva falta de qualitat musical, l´absència de contrapunt i la manca de sentiment religiós; paradoxalment allò que l´havia fet famós en vida. La recuperació de la seva obra es produeix a partir dels anys 50 del segle XX i molt especialment a partir de la publicació de les obres completes del seu catàleg. És per tant, un gran compositor a redescobrir i a reinterpretar.
