Enguany s´han complert cinquanta anys de la mort de John Coltrane. El seu funeral, celebrat a St. Peters Lutheran church, fou una manifestació multitudinària a la qual hi acudiren molts de músics coneguts, que tocaren tot el temps que va durar la cerimònia. Fou un homenatge extraordinari a un músic que va revolucionar el Jazz.
Esdevé difícil parlar de l´aportació de Coltrane al Jazz, tot i que ha de ser considerat, amb Charly Parker i Ornett Coleman, una de les figures més importants del Jazz modern. Escoltar Coltrane és sentir un cant a la llibertat i a la simplicitat, i són molts els músics sobre els quals va influir. Però paradoxalment l´entitat de la seva música va fer difícil la difusió. Realment varen ser pocs els músics que no es deixaren seduir per una música que exigeix molt de talent per interpretar-la, i són pocs els que el tenen.
La vida de John Coltrane és, com totes les vides, una successió d´etapes, a vegades contradictòries. Coltrane era un bon músic però, per sobre d´això, tenia l´afany d´una recerca constant de nous sons i una perfecció de la tècnica en el maneig dels saxofons. Aquí ja trobem la primera distinció de John Coltrane sobre la resta: era brillant tant amb el saxo tenor com amb el contralt i també amb el clarinet; i per tal d´aprendre, va voler tocar conjuntament amb molts de músics de la seva època.
John Coltrane va néixer el 23 de setembre de 1926 en un entorn familiar ple de música. El seu pare era un gran aficionat i tocava el clarinet. Coltrane va començar la carrera musical a tretze anys, amb el clarinet i el saxo alt.
L´any 1943 es va traslladar a Filadèlfia per seguir estudiant els dos instruments a l´Ornstein School of Music i treballar en una refineria de sucre. L´any següent va perfeccionar el saxo alt amb Mike Guerra. L´any 1945 es va allistar a la Marina i es va convertir en el clarinetista de la banda militar. Sentia una gran admiració per Johnny Hodges. És l´època de l´optimisme.
Un cop llicenciat a la Marina retornà a l´estudi amb Mike Guerra i va conèixer als saxofonistes Bill Barron i Benny Golson. Quedà impressionat després d´assistir a un concert de Dizzy Gillspie i Charly Parker, tot i que li interessaven altres músics, sobretot Eddy Vinson qui li va proposar tocar el saxo tenor amb el seu conjunt. Són els anys de l´idealisme.
A finals dels anys quaranta, Coltrane es va guiar per la influència de dos saxofonistes tenors: Lester Young i Coleman Hawkins, especialment aquest darrer. També cal destacar una jam session amb Charly Parker. Al final de l´any 1949 Coltrane comença amb la Big Band de Dizzy Gillspie, al costat de Yusef Lateef qui el va iniciar a l´estudi de la religió i filosofia orientals. Aquest fet representà un punt important per l´obra i carrera de Coltrane. D´aquests anys és el famós tema Cousin Mary. Es l´època de les creences.
Als anys cinquanta, John Coltrane va patir problemes de salut que, a vegades li impedien tocar, i per tal de poder-ho fer, es va acostumar a consumir alcohol. Paral·lelament es va fiançar en el domini del saxo tenor, aconseguint una elegància sonora pròpia i un immens volum. Fou també un període molt fosc pel que fa a l´aspecte personal. Les influències que rebé en aquesta època son les de Dester Gordon i Stan Getz, dos músics que marcaren el futur de Coltrane. També admirava Sonny Stitt i Sonny Rollins.
Amb el seu afany per aprendre i descobrir nous camins, l´any 1951 abandonà l´orquestra de Gillespie i es va matricular a la Granoff School of Music, on va descobrir la música clàssica europea: Debussy, Ravel, Stravinski i Bartok li causaren una forta impressió. Volia aconseguir amb el saxo tenor el so semblant al del contralt. És l´època de l´individualisme.
L´any 1952 va entrar a l´orquestra d´Earl Bostic per passar després a la de Johnny Hodges, formació que va haver de deixar pels problemes de salut i de consum de narcòtics. Començà un altre període bastant fosc, treballant amb grups de segona fila.
El 1954 es va casar amb Juanita Naima Grubbs a qui dedicà un famós tema. I un any després va formar part del quintet de Miles Davis. Amb Davis, Coltrane va tenir l´oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial innegable, a través d´enregistraments i concerts. Aquí va demostrar la seva genialitat com a músic. Però l´empitjorament de la salut el va obligar a abandonar la formació de Davis.
L´any 1957 va ser decisiu en l´evolució personal i musical de John Coltrane, va renunciar al consum de drogues i alcohol i es va traslladar a Nova York per treballar amb Thelonius Monk, una col·laboració clau pel saxofonista, ja que va descobrir un ambient musical ple de matisos però fosc al mateix temps; harmònicament complex. És l´època del ressorgiment.
El novembre de 1957 es retroba amb Miles Davis amb qui va fer altres enregistraments, que el convertiren en un saxofonista madur. Començà la seva carrera com artista independent i fundà el John Coltrane Quartet.
El reconeixement de la seva música fou constant, enregistrant discos i fent gires per Europa i Japó. Fins i tot va enregistrar un disc amb Duke Ellington que representà el traspàs del Jazz tradicional al Jazz modern. Els anys següents i fins que va morir (el 17 de juliol de 1967), Coltrane desenvolupà nous estils i sonoritats, assolint una maduresa que va modificar la història moderna de la música improvisada. La música coltraneana es una música d´investigació, fruit d´una intensa disciplina i un estudi tant espiritual com tècnic. Coltrane va revolucionar, sens dubte, la història del Jazz.
