El concepte més estès de Cultura, entre les moltes significacions que té el vocable, és el que l´assimila amb el de civilització. Civilització com el conjunt de idees, ideologies, creences, valors, costums, lleis, practiques socials d´un determinat moment. Civilització que es pot referir al grau de desenvolupament, amb l´auto reconeixement de ser la més avançada històricament (Civilització Occidental) per tant, en possessió de la mesura per establir jerarquies, marcant l´itinerari a seguir, sempre en darrere.
Per resumir o sintetitzar la definició, fa temps, en feia servir una, que simplement era "tot el que no és genètic, és cultura". Havia arribat a aquesta proposició, per indicar que tot el que incorporem a partir del naixement, és cultura. Proposició que no va trobar contraris, ni discutidors; era acceptada o donada per bona, penso, pel fet de significar que tot el vestit, indumentària, el gust, els coneixements en tots els àmbits, és cultura. El cos nu tindria el significat de la genètica. Per tant la cultura individual, segons les circumstàncies i l´esforç podia ser d´alt nivell, d´ample espectre, de més curt abast, d´especialització en àrees artístiques, etc., etc..
Però va arribar un moment en que tot aquest discurs, va sofrir un cataclisme. És el moment en que se fa present un concepte científic de Cultura, procedent de genetistes, antropòlegs i filòsofs. El moment en que pel títol "genes, pueblos y lenguas" de Luigi Luca Cavalli-Sforza, se va obrir una finestra en vistes a l´aplicació matemàtica a la genètica, que en definitiva diu, que també és part de la cultura. Que genèticament es transmet informació cultural, que la genètica és portadora de cultura, amb el "meme", concepte aportat per Richard Dawkins, que és la unitat elemental d´informació adquirida, quantificable. Si la genètica resta inclosa en la definició de Cultura, a les hores la definició particular esmentada acaba essent "la cultura és tot", o "tot és cultura", que és no dir res o dir-ho tot.
En tot i això, però, hi ha qüestions a plantejar. Qüestions que necessiten un tractament filosòfic. Walter Benjamin té un recorregut que abraça tot el concepte, com fa ell, perifèricament, obrint, plantejant, per què cadascú elabori el propi pensament. Com diu Adorno: el model filosòfic de WB és l´endevinalla. Primera observació: informacions, no són coneixements. Els coneixements són fruit de l´experiència "¿quin valor té la Cultura quan l´experiència no ens connecta amb ella? ". Amb una característica universal: la paraula, el llenguatge, "l´home es comunica en el llenguatge, no pel llenguatge". La llengua no és el mitjà, sinó l´expressió del que es comunica. Si entenem civilització equivalent a progrés, coneixem la idea del progrés de WB descrita a la novena "tesis de filosofia de la història": una tempesta irresistible que entre altres efectes margina i oblida les tradicions, si de cas es recuperen com folklore mercantil. "Així, tal com sempre s´acostumava, el saqueig és arrossegat enmig de la desfilada del triomf. I en diuen bens culturals". "No hi ha cap document de cultura que no ho sigui també de la barbàrie", epitafi a la tomba de WB a Portobou.
