Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCXCIV)

Natalia Ginzburg: La lletra gustosa

Natalia y Leone Ginzburg.

UNA ESCRIPTORA QUE ENGANXA. Dins aquest horabaixa tòrrid d´estiu no hi ha més remei que fer del dia calorós nit fresca. Per això tenc la meva biblioteca estudi amb totes les finestres tancades i barrades, el flexo encès i un antic ventilador que fa voltes. Llegesc: "Hi ha una monòtona uniformitat en els destins dels homes. Les nostres existències es desenvolupen segons lleis antigues i immutables, segons una cadència vella i uniforme. Els somnis no es compleixen mai, i tan bon punt els veiem fets miques ens consumim de nostàlgia pel temps en què bullien dins nostre. El nostre destí transcorre en aquesta successió d´esperances i nostàlgies."

És el cantet de la Ginzburg, que es mou entre la tristesa, la malenconia, la lucidesa i una certa nostàlgia del temps futur que em fascina. La vaig conèixer de biaix i a través dels seus amics Cesare Pavese i Italo Calvino que l´estimaven i la promocionaven a balquena en el temps de la fundació de la prestigiosa i combativa editorial Einaudi a Torí.

Va néixer a Palerm el 14 de juliol de 1916 dins una família jueva il·lustrada, pare històleg professor d´universitat que li donà una educació particular: tot ho va aprendre a casa i no va anar mai a l´escola. Ca seva era com un centre cultural en què pensadors i intel·lectuals, industrials i agitadors dialogaven civilitzadament. Quan era molt joveneta els pares es traslladaren a Torí on formà part d´un dels nuclis literaris més avançats intel·lectualment i més compromesos socialment. Un tret essencial del seu viure va ser el compromís social que va tenir. Fou una valenta dona de combat i de resistència en un temps en què el feixisme mussolinià s´ho menjava tot. Es va casar amb Leone Ginzburg, un altre gran lluitador, cap de l´organització clandestina Justícia i Llibertat, amb el qual va tenir tres fills. En temps de la segona guerra mundial primer Leone fou desterrat als Abruços de 1941 a 1943. En un viatge clandestí a Roma va ser detingut per la Gestapo, que el va torturar i finalment el va assassinar el 1944.

El seu segon marit, l´any 1950, fou Gabriel Baldini, estudiós de la literatura anglesa, amb qui va tenir dos fills. L´any 1964 va interpretar el paper de Maria de Betània a la pel·lícula de Pasolini L´evangeli segons Mateu. Natalia va entrar al partit comunista i va arribar a ser diputada com a candidata independent el 1983. Va morir a Roma el 7 d´octubre de 1991.

LLIBRES EN CATALÀ. L´octubre de 2015, Àtic dels Llibres va publicar els seus articles Les petites virtuts, que són proses líriques en què d´una forma senzilla, planera i fonda ens explica els seus valors, les seves lluites i els seus patiments en una obra que es mou entre la ficció i l´autobiografia dins una modernitat avant la lettre total. El llibre marcà el desencadenament d´una allau de traduccions magnífiques en moltes diferents editorials. L´editora d´Àtic dels Llibres, Clàudia Casanova, diu que a la tardor publicaran Lèxic familiar i també tenen quatre llibres més contractats, que sortiran entre el 2017 i el 2019.

L´amic, professor, filòsof, recitador (quinze hores d´Odissea d´Homer-Riba al Casal Balaguer, un tour de force) i director de les Edicions de la Ela Geminada, Oriol Ponsatí-Murlà, també ha decidit treure cinc novel·les breus de la Ginzburg. Alba Dedeu és la traductora rigorosa i estricta que ja ens ha donat El camí que porta a ciutat (primera novel·la publicada per la Ginzburg, la tardor de 1941, mentre vivia confinada en el poblet de Pizzoli en què apareixen els seus temes personals: la solitud del personatge protagonista en una societat intolerant, la cernudiana distància entre la realitat i el desig, els petits detalls d´un personatge ingenu i abocat al dolor de viure, la revolta feta malbé com a teló de fons). Després han aparegut Ha anat així i Valentino (aquesta darrera en una traducció molt exacta d´Anna Casassas), dues joies en què de bell nou el llenguatge ple de subtilitats de la Ginzburg ens relata fets quotidians, un interès per les coses petites, per les històries familiars, per les descripcions de les vides interiors d´uns personatges abocats a la rutina, a la tristesa i al dolor amb una esperança sempre. Jenn Díaz, que escriu l´epíleg de Valentino, dibuixa l´escriptora amb un esbós molt clar: "No li cal gran cosa per poder dibuixar la psicologia de tots els personatges, per trobar-ne els detalls més mínims i per establir entre ells, els protagonistes, i nosaltres, els lectors, un vincle ferm. Ho fa amb elegància i amb molta subtilesa." Totalment d´acord.

La ciutat i la casa, publicada per l´amiga i editora Maria Bohigas de Club Editor, em va entusiasmar per la concepció de l´obra (un feix de cartes d´un conjunt de personatges, entre els quals Giuseppe i Lucrezia agafen el protagonisme), per la descripció acurada de la desintegració d´un nucli humà (dones, homes, nins, fills, pares, germans, amics que enrevoltaven el lloc anomenat Les Margarides, que es dispersen arreu arreu amb tot de fils que es teixeixen i desteixeixen a balquena) i per la traducció vigorosa, ferma, plena de tremolors i de tendreses, emocionant i encisadora de Meritxell Cucurella-Jorba que aconsegueix crear un clima que fa emocionar, somniar, patir i viure amb aquesta comunitat humana única. Ella va ser la que va dur a escoltar el sermó l´editora Bohigas que em conta: "La idea de publicar la Ginzburg me la va inocular la Meritxell Cucurella-Jorba, que és poeta amb obra pròpia i que també tradueix algunes de les obres que l´han marcada -la Clínica de l´abandó de la Merini, La ciutat i la casa de la Ginzburg. Va ser rebre trenta pàgines traduïdes per ella i prendre immediatament la decisió. Qui hagi llegit aquesta novel·la de la Ginzburg (amb un personatge com la Lucrezia, que té cinc fills i viu en una casa al mig dels camps i es posa a odiar el camp i a desitjar la ciutat) i explori l´obra de la Meritxell Cucurella (que té tres fills i viu al camp i organitza recitals al ras, però adora les ciutats), comprendrà que La ciutat i la casa, en català, és el resultat d´una conjunció perfecta. Tot hi és viu i expressiu, com en italià. L´obra de la Ginzburg té un extraordinari sentit de l´hospitalitat. Passes el llindar de qualsevol llibre d´ella i t´acull a la primera paraula."

Lector dels mil i un sexes de l´esperit. No ho dubtis. Comença per qualsevol novel·la de la Ginzburg i veuràs que es produeix el miracle de la bona literatura: trobaràs altres vides que t´entretendran, t´ensenyaran, et faran cervelltremolar i et donaran els sabors inoblidables de la literatura.

Compartir el artículo

stats