Parlar de la revista Pòrtula (1981-2007) és, en grans línies, parlar de la gran majoria de revistes de Premsa Forana -sobretot les de caire mensual- que varen veure la llum a partir de la década dels vuitanta del segle XX.
Evidentment, però, rere cada revista hi ha una història particular que la distingeix de les demés. En el cas de Pòrtula podem parlar d´uns inicis com a butlletí intern d´un grup d´esplai -el Focs i Olles, de Pòrtol-, que duraren relativament poc temps. D´aquí a la inclusió i l´interès vers tot el municipi de Marratxí i la conseqüent entrada dins l´Associació de Premsa Forana de Mallorca, no hi ha massa distància temporal.
Quant als inicis físics, són molt semblants als d´altres revistes. Pòr tula va començar de forma artesana, fet tot per les mateixes persones editores, des de cercar i escriure els temes fins a la impressió, totalment pròpia, en sistema ciclostil. D´aquí hom va passar a la impressió ofsset, a través de la qual la publicació va cònèixer fins a quatre impremtes, essent la darrera -Gràfiques Xisco- la que va durar més temps, tot i que també cal destacar la impremta dels franciscans de Petra, la d´Apostol y Civilizador, regida pel venerable Pare Vicedo; sense els quals -impremta i impressor- es fa molt difícil imaginar què haguès estat de la majoria de revistes foranes d´aquella època. Qui més qui manco hi va començar o hi va passar en alguna etapa de llur existència.
Una de les millors coses aconseguides per Pòrtula a mesura que creixia en experiència, va ser la qualificació que va a arribar a obtenir d´element vertebrador del municipi marratxiner. No serà difícil per a una persona coneixedora del panorama urbanístico-social d´aquest municipi entendre el perquè... Que hi hagi coses que unesquin els cinc nuclis històrics i la vintena llarga de noves urbanitzacions no és gens ni mica fácil. Idò Pòrtula, juntament amb la festa patronal de Sant Marçal, és de les poques coses que ho va aconseguir.
Un dels motius d´aquest fet és la pluralitat de contingut de la revista. No únicament temàtic, sinó també ideològic: podia interessar i hi podia prendre part qualsevol persona de l´espectre polític; tothom s´hi sentia més o menys representat.
Un altre motiu va ser la immensa feinada aportada pels col·laboradors, suma d´esforços de persones provinents de molts diferents àmbits temàtics i provinences geogràfiques. És cert que hi havia una bona base local, amb col·laboradors fidels i assidus, però aquest fet creixia i encara millorava gràcies a les aportacions de multitud de persones de "fora terme", que ajudaven immensament a dignificar el resultat final de la publicació. Espanta, avui en dia, veure la quantitat de material que hi arriba a haver dins les seves planes. Molt, de diversa temática i, en general, d´interessant contingut.
No de bades, a tall de col·laboradors, podem parlar de més de tres-centes cinquanta signatures que, durant els quasi trenta anys que durà la revista, varen passar per les seves planes. I alguns, sortosament, en moltes ocasions.
El recanvi generacional, el gran mal que planeja damunt gran quantitat d´aquestes publicacions, va fer que un determinat moment s´arribàs a aturar. Qüestions econòmiques i estructurals hi varen ajudar. Amb tot, encara va tenir una certa continuïtat a través del programa "Amb ´P´ de Pòrtula" de la -en aquells moments- recent nascuda -i il·lusionant- Ràdio Marratxí que a hores d´ara ha passat a millor vida, substituïda en l´interès dels dirigents polítics, obcecats per unes més que qüestionables noves estructures de mobilitat.
Coses dels temps, tot plegat.
