El 3 d´agost de l´any 1935, de les màquines de la Impremta Ramon Llull, va sortia el número 1 del setmanari Felanitx. Ara fara a prop de 82 anys, que quasi sense interrupció arriba a més d´un milenar de llars del nostre municipi, i també de fora.
El Felanitx va néixer en un temps molt convuls, políticament parlant. Setmanes abans havia desaparegut el "Maculí", el contrincant de "El Felanitxer", de llarga trajectòria i caire moderat i que, proclamada la segona república, es va mostrar addicte al nou règim i pro catalanista. El "Maculí" nascut el 1933 com a portaveu d´un grup de persones disconformes amb la conjuntura política del moment, durant els darrers mesos de la seva vida va ser portaveu de la CEDA, i al darrer número, que se publicà el 27 de juliol del 1935, en un article de comiat, anuncia l´aparició d´un altre setmanari que vindria per a substituir-lo, el FELANITX.
Així, el 3 d´agost següent, i fundat per la CEDA, sortia el primer número del Setmanari Felanitx. En fou director Joan Obrador Tauler Gerrer (que ja havia dirigit el Maculí) encara que nominalment figuràs Joan Estelrich i Artigues. S´imprimia a l´Editorial Ramon Llull, de la qual era propietari, com també del periòdic, Sebastià Pou Grimalt. El nou setmanari té el format usual a la premsa contemporània i sis pàgines. El seu contingut no ofereix cap sorpresa respecte al que venia essent la premsa al nostre municipi. (El primer número de "El Felanigense" havia sortit el 20 de juliol de 1883).
El "Felanitx" havia nascut amb una evident vocació de croada. Durant gairebé un any sortiren simultàniament El Felanitxer i Felanitx. Aquests dos periòdics, desapareguts ja Maculí i Pedra Foguera, són portaveus respectivament dels grups d´esquerra i de dreta. És natural que s´encengués la polèmica i que fos molt viva en alguns moments.
El 14 d´agost de 1936, òbviament, va desaparèixer El Felanitxer i quedà com únic representant de la premsa local el setmanari Felanitx. El 24 de juliol de 1937 passa a ser el periòdic oficial de la Falange local i ho va ser fins el 24 de desembre del mateix any, havent-lo dirigit aquests mesos Pablo Saiz Gralla (Tinent dels carrabiners). El gener del 1938 quedà desvinculat de la Falange i torna a ser un semanario de intereses locales. Deixa d´estar lligat a cap partit concret ni n´és portaveu com ho havia estat abans. Però ho és en el sentit que fa la política que li manen des d´instàncies superiors. Felanitx accepta les regles del joc establertes unilateralment pel bàndol dels vencedors de la guerra civil. Això fa possible la seva pervivència fins al dia d´avui.
Asserenats de mica en mica els ànims, va assolir un aire independent sempre, però, dins unes coordenades de moderació. Fou en un principi el setmanari de les persones d´ordre i ben pensants i la seva trajectòria s´hagué d´ajustar a les limitacions imposades per la dictadura i sempre subjecte a la censura imperant fins la seva desaparició a mitjan dècada dels 70. Després de la mort del dictador -abans ja havia iniciat una tímida obertura ideològica- progressivament el setmanari anà obrint les seves planes a la pluralitat d´idees i a la crítica política i social, tot assumint com a tasca prioritària la recuperació dels nostres trets culturals i la defensa de la llengua pròpia, sempre pariones a la missió específica d´informar sobre l´esdevenir de la població.
Seguir el currículum del Felanitx seria fer la història menuda del nostre municipi i donaria peu a escriure un parell de pàgines.
De l´abril del 1941 fins a l´octubre del 43 va deixar de publicar-se. Les circumstàncies econòmiques feien molt difícil l´adquisició de paper i tintes adequades.
Des del 2 d´octubre del 1943 no s´ha tornat interrompre la seva publicació. Durant aquests darrers setanta anys han estat directors del setmanari Sebastià Pou Grimalt i, mort aquest, successivament els seus fills Joan i Bartomeu Pou Jaume. En Bartomeu, va estar al capdavant de la publicació per espai de 52 anys, anys de feina, constància i dedicació ininterrompuda, fins que fa quatre anys se jubilà. Per assegurar la continuïtat de la publicació cedí la capçalera a la delegació local de l´Obra Cultural Balear a Felanitx, qui n´agafà aleshores el relleu, concretament l´1 d´abril del 2011. Es constituí un Consell d´Administració que estigué format per Antoni Vicens Massot (president), Sebastià Manresa Tejedor (vice-president), Joan Mir Obrador (tresorer), Miquel Riera Nadal (secretari) i Bartomeu Pou Jaume, Margalida Estelrich Obrador, Marc Ordinas Llopis i Gori Vicens Julià (vocals). Fa uns mesos, tal i com marquen els estatuts de l´Associació Cultural Setmanari de Felanitx, se renovaren alguns membres del Consell. Cessaren com a vocals Marc Ordines i Gori Vicens, i al seu lloc s´incorporaren Maria Estelrich Mesquida i Pere Coves Vicenç. La resta de membres continuen amb les seves funcions esmentades.
A l´abril del 2011, n´assumí les tasques de redactor en cap, en Gori Vicens Julià.
Actualment té una tirada d´uns 1.400 exemplars setmanals i compta amb una vintena de col·laboradors, uns més regulars i d´altres més esporàdics. L´edició habitual, aquests darrers anys, ha passat de les 8 pàgines a les 14, amb algunes excepcions i també amb l´aparició ocasional de números "especials" que se fan per les festes de Nadal, Sant Agustí i altres circumstàncies que ho requereixen.
Durant els darrers setanta anys el setmanari ha seguit la línia que hem comentat. El pas dels anys i la voluntat dels seus dirigents han propiciat els canvis, referits especialment a les seccions i als col·laboradors, però també en la línia general del setmanari, més oberta i progressista, en consonància amb l´evolució experimentada per la societat del país les darreres dècades.
Les Cartes a la Redacció és una de les seccions més vives i més seguides pels lectors, no de bades s´hi pot perceber el pols socials, les desavinences i encerts de la política local i s´hi poden llegir també els assumptes més quotidians, per una banda, i d´altres d´especial rellevancia per a la sensibilitat de la població. És prou interessant des del moment en què aporta les opinions directes de la ciutadania que, això sí, sol signar amb pseudònims o només amb les inicials.
Un dels aspectes més relevants en l´evolució del setmanari és el lingüístic, ja que, des de fa anys, l´ús del català és absolutament normal.
En reconeixement a la gran labor informativa i constant al llarg del temps i malgrat les adversitats sorgides en el camí i que se pogueren superar, el 22 de gener de 1975 l´Ajuntament li va concedir la medalla de la ciutat.
Es pot dir que el "Felanitx" és la història i el pols de l´activitat i la vida diària del nostre municipi en pràcticament tots els aspectes.
