El 20 de juny de 2016, dia del solstici d'estiu l'any passat, sobre la pista de bàsquet de l'IES Marratxí és va fer el primer forat dels 250 que s'havien de fer al llarg d'un any seguint el dictat solar.
Unes setmanes abans, l'Ajuntament de Marratxí havia instal·lat rere la cistella de bàsquet un gran pal de ferro galvanitzat de 10,03 m coronat per una esfera d'acer inoxidable de 28 cm de diàmetre. Aquest és el gnòmon del rellotge. Havia de ser ben alt per evitar que l'ombra de l'edifici del centre escolar interferís en la lectura solar. Sense voler s'ha fet el rellotge/calendari més gran dels Països Catalans. De fet, com a calendari seria el més gran de l'estat i com a rellotge, el segon. (A Saragossa, en el Parque de Oriente, hi ha un rellotge solar amb una altura del gnòmon de 30 m. Però no és calendari.)
Com s'ha marcat
El procés de construcció ha consistit en marcar un punt horari cada deu minuts durant tota una jornada, set vegades en mig any. Aquesta línia que descriu l'ombra de la bolla del gnòmon durant un mateix dia és en realitat una hipèrbola del calendari. S'ha marcat una hipèrbola per a cada canvi de constel·lació zodiacal, que són les etiquetes astronòmiques que representen el pas dels mesos al llarg d'un any. Tenim així que la corba més propera al gnòmon és la del solstici d'estiu, la més llunyana és la del solstici d'hivern i la central és, en realitat, la recta equinoccial que ens marca de forma molt precisa l'Est i l'Oest i, per tant, el paral·lel de l'Institut. Aquest és el de 39º 37' 02" de latitud Nord.
Sobre aquestes set línies del calendari, s'han unit totes les marques que corresponen a una mateixa hora. Aquestes línies formen, en conjunt, un ventall de rectes que convergeixen en un mateix punt que seria el pol sud del gnòmon. Això vol dir que si ens posam en aquest punt i miram la bolla del rellotge, aquesta ens taparà l'estrella polar. És la línia paral·lela a l'eix de rotació de la terra. L'hora que marca les dotze serà l'única que passarà per la base del gnòmon (pel fet que aquest és vertical) i coincidirà amb el meridià local, que en aquest cas és 2º 42' 54" de longitud Est.
En el seu marcatge hi han participat tots els alumnes del curs 2016-2017 i l'han pintat un grup ben nodrit del claustre de professors.
Problemes
Durant el marcatge s'han hagut de resoldre alguns problemes. El dia que s'havia de marcar la línia d'octubre, el dia va estar completament ennigulat i, per tant, no es va poder fer. Llavors, es va haver d'esperar que el sol tornàs a passar pel mateix lloc, el dia equivalent de febrer, que tinguérem més sort. A més, algun nigul volander va desbaratar algun punt horari que es va haver d'interpolar a partir de tots els altres punts. En realitat cada punt és la intersecció d'una recta horària i una hipèrbola de calendari.
Com que el trespol de la pista no és perfectament pla, especialment per al seu drenatge, les línies teòriques no apareixen perfectes sobre el terreny. De fet, aquestes petites desviacions ens diuen com és la superfície de la pista.
Aplicacions didàctiques
Aquest gran rellotge/calendari solar ha estat concebut per ser un eina didàctica potent a partir de la qual els alumnes podran treballar de manera real conceptes de matemàtiques, astronomia, física, geografia, plàstica, història, llatí, filosofia...
