El meu pare és una pissarra, de Jaume Cela, i Selfies al cementiri, de Maria Carme Roca, foren les obres guardonades en la darrera convocatòria dels premis Barcanova de literatura infantil i juvenil respectivament. L´edició amb què es presenten és excel.lent: tapa dura, bona impressió i bona tipografia; amb il.lustracions de Montse Español, en el primer cas: realistes, simpàtiques, escaients. Les dues obres tenen un tret essencial compartit: són producte del bon ofici, de l´experiència, del saber fer dels autors. Veterans premiats. Una constant en els darrers anys. Els anys de la crisi econòmica. Hauríem d´estudiar-ho, això.
El meu pare és una pissarra ens ha recordat molt vagament -les intencions són distintes- L´home il.lustrat de Ray Bradbury. És una bona idea, la d´un cos il.lustrat amb tatuatges diversos que tenen, cadascun, un significat distint i entenedor per a qui els contempla, en aquest cas un nin. Un nin que mira fascinat els tatuatges al cos del seu pare. La lectura dels tatuatges és, en realitat, la lectura de les experiències i il.lusions i expetatives del fill; i dels seus dubtes, també. Cada dibuix en la pell és, també, un símbol -un triangle o una escala d´animals o un nin anònim o un nom- o potser un record. Ens agrada la proposta. No hi ha embulls ni pretensions pomposes, sinó, claretat i proximitat. Cada capítol, breu i mesurat, permet la reflexió sobre aspectes del viure en família, del fet de créixer acompanyat. Jaume Cela és o ha arribat a ser, amb el temps i amb el treball tenaç, un dels bons.
Maria Carme Roca ofereix una lectura per a adolescents, que agradarà. Selfies al cementiri proposa una passejada, diríem, entre dos mons. Els morts han tornat, se´ns diu just al començament, tal vegada com un avís. Més contundent encara: "Estic mort". Realment? Les tecnologies de la comunicació afavoreixen l´enllaç entre els mons dels morts i dels vius. Hi ha qui descobrirà la veritat. L´obra té una estrutura interessant: capítols quasi alterns, protagonitzats per cadascun dels personatges principals. Nils, Siri, Karen, Tilda, Christian, Eva, Rebecka... L´antiheroi, la rara, la impetuosa, la víctima, l´enamorat, la mentidera, l´entabanadora... Caràcters, doncs, i per tant, relacions. Conflictes. Solucions. I una diversitat que pot ser una imatge de la realitat juvenil que ens envolta. Per molt que estigui ambientada en un país nòrdic. I aquest detall, no menor, potser ens fa la novel.la més atractiva. Permet obrir horitzons. Maria Carme Roca, dels bons també. De les bones.
