Una pregunta aparentment senzilla però que quan l´analitzes en profunditat és un concepte d´una complexitat i alhora globalitat absoluta. Com a punt de partida i tal com diu la Dra. Maria G. Portugal Flores, Cultura és absolutament tot el que existeix en el mon i ha estat produït per la ment humana incloent com s´ha modificat (per bé o per mal) la Natura.
Per centrar-me en les vessants que més interès tinguin per mi, podem parlar de la cultura baix el prisma de l´antropologia que inclou els coneixements, l´art, la moral, el dret, els usos i costums adquirits per cada individu en la seva condició de de membre de la societat. En definitiva la identitat cultural que tenim, al meu parer, és una obligació i alhora utòpic (més en aquests temps), que totes i cada una de les persones augmentem el coneixement de les diferents identitats culturals que no siguin la nostra per afrontar els reptes que ens porta la globalització i millorar la nostra capacitat de respectar i empatitzar.
Ja en un caire més individual, la cultura és el mecanisme per sensibilitzar el coneixement, és com el llumí que encén el llar del foc de la intel·ligència humana. És allò que mou la curiositat i és el mitjà per mantenir-se "jove d´esperit" com es diu en la cultura popular, mai més ben dit.
I sobretot, el que més destacaria del que representa el concepte de cultura és que, com més global i vasta sigui, major és la llibertat individual que genera, major és la llibertat per elegir què ens emociona i enutja, més gran és la llibertat per crear cada un de nosaltres el seu propi judici sobre els esdeveniments que ens envolten fugint de l´individualisme perniciós, així com de les causes i les conseqüències que ens reportaran. Llibertat per rebostejar en la Història per descobrir similituds amb esdeveniments passats dels quals hem d´aprendre malgrat hi hagi interessos per mantenir-nos en un cert analfabetisme històric. Llibertat en definitiva per no acomodar-nos en el que ha aconseguit la Humanitat i estar permanentment amb una actitud curiosa per aportar el nostre gra de sorra per millorar aquest mon, per a nosaltres i sobretot, pels que ens succeiran en aquesta vida.
La cultura que tinguem cada un de nosaltres i per extensió els pobles de la Terra ens dona humilitat i ens permet ser crítics amb els ideals i ens hauria de permetre identificar les manipulacions interessades de l´opinió o al manco, dubtar en línies generals de tot.
En parlar d´aquesta idea d´humilitat com a conseqüència de la cultura, em ve sempre a la ment la impressió que em provocà saber de la fotografia de la Terra realitzada per la sonda Voyager 1 a 6.050 milions de kilòmetres el dia 14 de febrer 1990 on apareix el nostre planeta com un minúscul punt blau pàl·lid dintre de la immensitat de l´espai. Aquesta fotografia inspirà el llibre homònim de l l´astrònom sempre enyorat Carl Sagan el qual amb un reflexió magistral col·loca a la Humanitat i tot el que ha estat, és i serà, en un minúscul gra d´arena perdut en l´abisme de l´Univers conegut.
