Bona nit a tots. Estenc la meva més afectuosa salutació als membres de l'Acadèmia de Suècia i a tots els convidats d'excepció presents aquesta nit.
Em sap greu no poder estar aquesta nit amb vosaltres en persona, però, si us plau, sàpiguen que estic sens dubte amb vostès en esperit i em sento honrat per haver rebut un premi tan prestigiós. Haver estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura és una cosa que mai no podria haver imaginat o previst. Des de molt jove, m'he familiaritzat i he llegit i absorbit el treball d'aquells que van ser assenyalats amb tal distinció: Kipling, Shaw, Thomas Mann, Pearl Buck, Albert Camus, Hemingway. Aquests gegants de la literatura i els seus treballs que s'ensenyen a les aules, que es guarden en biblioteques arreu del món i dels quals es parla en to reverent m'han causat sempre una gran impressió. Que jo ara m´uneixi als noms d'una llista així supera, de veritat, qualsevol paraula.
No sé si aquests homes i dones van pensar alguna vegada en l'honor de guanyar un premi Nobel, però suposo que qualsevol persona del món que escrigui un llibre, un poema, o una obra pugui albergar aquest somni secret molt endins. Estaria probablement enterrat tan profund que ni tan sols sabrien que hi és.
Si algú m'hagués dit que tenia la més mínima possibilitat de guanyar el Premi Nobel, hauria pensat que tindria les mateixes possibilitats de posar un peu a la Lluna. De fet, durant l'any en què vaig néixer i uns anys després, no hi va haver ningú en el món que fos considerat prou bo com per guanyar aquest Premi Nobel. Així que reconec que estic, si més no, en una companyia molt rara.
Estava fora de gira quan vaig rebre aquesta sorprenent notícia, i em va portar més d'uns pocs minuts processar-la adequadament. Vaig començar a pensar en William Shakespeare, la gran figura literària. Vull pensar que ell mateix es considerava un dramaturg. El pensament de que estava escrivint literatura no podia haver entrat en el seu cap. Les seves paraules van ser escrites per a un escenari. Pensades per ser parlades, no llegides. Quan estava escrivint Hamlet, estic segur que estava pensant en moltes coses: "Qui són els actors apropiats per a aquests papers?", "Com ha de ser representat això?", "¿Vull que això es desenvolupi a Dinamarca?". La seva visió creativa i ambicions estaven per davant de qualsevol cosa en la seva ment, però també hi havia altres coses més mundanes que calia considerar i de les que fer-se càrrec: "Hem aconseguit el finançament suficient?", "¿Hi ha prou seients per als meus patrocinadors?", "On puc aconseguir un crani humà?". Apostaria que el més llunyà al cap de Shakespeare era la pregunta "És això literatura?".
Quan vaig començar a compondre cançons d'adolescent, i fins i tot quan vaig començar a aconseguir alguna cosa de renom per les meves habilitats, les meves aspiracions per a aquelles cançons mai van ser molt llunyanes. Pensava que podien ser escoltades a cafès o bars, potser més endavant en llocs com el Carnegie Hall, o el Palladium de Londres. Si estigués pensant en més gran, potser podia imaginar-me gravant un disc i escoltar les meves cançons a la ràdio. Aquest era el veritable gran premi dins del meu cap. Enregistrar discos i escoltar les meves cançons a la ràdio significava que estava arribant a una gran audiència i que potser podria seguir fent el que em vaig proposar fer.
Bé, porto fent el que em vaig proposar fer durant molt temps. He enregistrat dotzenes de discos i he tocat milers de concerts per tot el món. Però són les meves cançons el centre vital de gairebé tot el que faig. Sembla que van trobar un lloc en les vides de tantes persones i en tan diferents cultures, i em sento molt agraït per això.
Però hi ha una cosa que he de dir. Com a intèrpret, he tocat per a 50.000 persones i per a 50 persones, i puc assegurar-los que és més difícil tocar per a 50 persones. 50.000 persones són com una sola persona, i no és així quan només n´hi ha 50. Tota persona té una identitat separada, individual, un món dins de si mateixa. Poden percebre les coses de manera més clara. La teva honestedat i com es relaciona amb la profunditat del teu talent es posa a prova. El fet que el jurat del Nobel sigui tan petit no és poca cosa per a mi.
Però, com Shakespeare, estic sovint ocupat amb la recerca dels meus esforços creatius i fent-me càrrec de tots els aspectes mundans de la vida. "Qui són els millors músics per a aquestes cançons?", "Estic gravant això en l'estudi apropiat?", "Està aquesta cançó en la tonalitat adequada?". Algunes coses mai canvien, fins i tot en 400 anys.
Ni una vegada he tingut temps per preguntar-me a mi mateix, "Són aquestes cançons literatura?".
Així que agraeixo a l'Acadèmia Sueca tant per trobar el temps de considerar aquesta mateixa pregunta com per, finalment, oferir tan meravellosa resposta.
Els meus millors desitjos per a tothom.
