ESTIU ÉS UN BON TEMPS PER RELLEGIR. I sempre he dit que rellegir és llegir de veres. A la primera lectura el llegidor està pendent, enjòlit, de la intriga, de la trama dels esdeveniments. I va a una velocitat molt gran per desentranyar els secrets de l´obra. No es fixa gens en el "com", sinó només en el "què". I això és catastròfic. Perquè els "quès" són quasi sempre germans i allò que distingeix i dona plaer del bo és com està contat un llibre, les feines i les preocupacions de l´escriptor per descriure alguna cosa.
En la relectura, quan ja s´ha perdut el catalitzador dels fets, és quan el llegidor pot assaborir a fons l´obra. Admirar la construcció de les frases, passar gust amb les metàfores noves, dur-se a la boca de l´esperit aquell mot gustós, aquella expressió brillant, aquella descripció plena de clarobscurs.
He fet una relectura de relectures amb una obra d´en Blai Bonet que m´entusiasma, Míster Evasió (Editorial Tres i Quatre per un cantó i Consell de Mallorca per l´altre. I llibreters de segona màper si aquestes edicions no es troben), i aquí, lector benigne, et don alguns dels meus comentaris.
PARAULA DE POETA. És un llibre fet per un poeta. La qual cosa vol dir que cada paraula té el seu lloc just, cada frase duu una música acordada amb un contingut, cada capítol es clou com un poema.
Blai Bonet en una conversa amb Mateu Mestre del 22 de maig de 1969, publicada al Diario de Mallorca, deixava gravat amb mots exactes el paper lliure del lector que agafaria Míster Evasió i, per afegitó, li donava totes les claus de la casa del text: "En primer pla, és un llibre que obliga a demanar-se per què porta el títol de Míster Evasió. Probablement, aquest és un dels factors més importants del llibre: que el lector intel·ligent no tingui més remei que demanar-se si l´al·lot que centra l´atmosfera de la novel·la "s´evadeix" o no "s´evadeix". La resposta depèn absolutament del lector. Amb el detall important que és tan encertada la resposta del lector que diu "no s´evadeix" com la del lector que arriba a la conclusió que "s´evadeix". I això és perquè l´important és el lector, aquest lector que veu amb els seus propis ulls, sent amb la seva sensibilitat pròpia i no amb els ulls i la sensibilitat de l´autor. Un dels descobriments capitals de la nostra època és haver creat la participació real del lector en el llibre. Un mateix llibre posat a les teves mans o posat a les meves, resulta que no és el mateix llibre."
Aquestes paraules d´en Blai em semblen tota una teoria moderna del paper del llegidor: el lector com a sobirà total de la seva lectura. Així és com em pos jo mateix quan el llegesc.
Quan començ a llegir em trob en sec aquelles citacions que fa a la primera plana de Joyce, de Plató, d´Antonioni, de sant Joan i de Pasternak com a trampolins de llenguatges cap al Llenguatge, com a pancartes de la Manifestació que estava a punt de començar, del Trip d´una carn jove calellapalafrugellenca que ens conta una evasió, l´Evasió. I en endinsar-me en la primera frase -Aquestes ratlles pertanyen al darrer full escrit mentre era a viure a un lloc que es diu fora- sent que entr en la carn viva i bategant de Marc Esquert, en el seu primer i darrer escrit, en el llibre verdal que sovint s´escorre dels nois de vint anys i et deixa ple de blaus sense que te´n temis, que et deixa fet un ecce homo amb les fetes d´un ecce puer. I la lletra m´entra com un temporal -xassss, xassss, xassss!- que em duu cap a les ones i els comellars de sabonera, els engolidors i les revolades, els petits instants de pau entre dues envestides de l´embat, els naufragis possibles.
Quan avanç les pàgines sé de bell nou que em trob amb un dels llibres més essencials de la literatura catalana i europea de la segona meitat del segle XX. Aquestes dues-centes planes que relaten les aventures i desventures de Marc Esquert, les confessions d´un infant del segle des que neix fins que desapareix, és una màquina literària prodigiosa i resoludament moderna, una orgia incessant de paraules obrades a mà i a cervell, un territori de paisatges quotidians i inacabables, que m´ha fet conèixer moltes de coses de mi mateix i de la vida. Per a això serveix la bona literatura: per saber-nos i per assaborir-nos, per inventar-nos sense aturall.
RECORDS. Una de les claus de M. E. la vaig trobar en una declaració de principis que un horabaixa santanyiner, asseguts a la camilla amb sa mare que feia ganxet dins la claror verda del corral rere els vidres gropallosos, em va fer Blai: "Racine havia usat en tota la seva obra 420 paraules i en Machado n´havia emprat un màxim de 224. I com més restringeixes el llenguatge més eficaç és. Això que diuen de la riquesa del llenguatge és una mica a l´inrevés. No emprar moltes paraules sinó emprar-les bé, emprar les paraules més substantives. Com més poques paraules empris més ric és el llenguatge. Si restringeixes el llenguatge guanyes en profunditat." I aquesta llengua blaibonetiana, les gambirotades de la vida contada en versió original, parteix d´un treball de camp inacabable de l´escriptor: "I aldarull, batibull, rebombori, renou, xivarri, un caudeladediosescristo, aixònom´ho diusaforatiomerda lletva lletve, renecs en català de Barcelona, en català d´Orense, en castellà de la Diagonal, en xava de la Barceloneta, en català del carrer Anglí, en castellà del carrer Mandri, en xava d´Alta de Sant Pere."
Míster Evasió: escriptura sobre escriptura, escriptura que s´esborra i es refà, que s´escriu sobre si mateixa, que es desborda, que es rediu, que es reinventa, que no es reacaba mai. Explora a fons la subjectera, la sexualitat, l´amistat, la família, l´amor, la malaltia, les relacions socials, el nacionalisme, la marginació i el costumisme, l´educació i el poder, l´explotació i la solitud, la religió i el mal, i també, tan bé, el rol de l´escriptor.
Amb aquesta relectura de Míster Evasió m´he fet un altre cop dels seus. Només si et fas dels seus, Lector germà, podràs trobar el secret de l´eficàcia d´aquesta altíssima energia lletral anomenada Míster Evasió, tan bona, tan gustosa, tan clàssica, tan blaibonetiana!
