Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Música/Art

Il·lustrar i entretenir

Quan cada any arriba la Fira del Llibre s´apodera de mi el doble sentiment del plaer i el dolor: plaer i goig per la copiositat de novetats, però pena per l´aclaparament que suposa aquesta abundor

La cantant i compositora Maria del Mar Bonet.

¿Tindré temps i energia per llegir i -sortosament pair sense flatulència intel·lectual- totes les novetats que s´han publicat els primers sis mesos de l´any? Vet aquí alguns llibres de música i art, tots publicats el 2017, que per ara m´han il·lustrat i entretingut. La selecció no és per a porucs de ment.

Al compositor francès Hector Berlioz se´l coneix sobretot per la seva Simfonia fantàstica, una gloriosa i explosiva exhibició dels límits sonors de l´orquestra tradicional. Berlioz també va ser un escriptor prolífic. Amb aquestes Memorias (Akal) la bibliografia espanyola salda un deute imperdonable i el lector pot apreciar l´esperit romàntic de l´artista com heroi, com protagonista de la seva pròpia novel·la. Els compositors d´avui en dia, aparentment, no són herois romàntics, però si n´hi ha un que hi faci a prop és Philip Glass, qui per arribar a l´èxit primer va haver de fer de modest taxista i llanterner, entre altres coses. Fill del seu temps, Glass va sentir-se il·luminat per la música de l´Índia i va ser membre d´un Nova York, brut i bohemi, que ja s´ha esvaït. Ho conta tot a Palabras sin música (Malpaso).

Al gran Raimon l´han declarat artísticament irrellevant moltes vegades, però que jo recordi, no ha deixat de ser notícia mai. Mentre redact aquestes notes, acaba d´oferir un cicle de dotze concerts al Palau de la Música que s´ha venut com el seu adéu al públic. ¿Ho serà? Mentrestant, per ajudar a taral·lejar tots aquells himnes generacionals, acaba de publicar Tot el que he cantat (La Magrana). I clar, també tenim els records i nostàlgies que ara ens presenta Jordi Bianciotto en el llibre Maria del Mar Bonet, intensament (Ara). (¿"Intensament", la ponderada Maria del Mar?)

A Espanya hi ha una queixa permanent i és que les tendències socioculturals arriben tard. Se sol culpar d´això al franquisme, al catolicisme i les vies del tren estretes. Amb tot, la ultra modernitat artística que va burlar el franquisme i va canviar el xip artístic de tota Espanya va ser un gran festival que es va celebrar a Pamplona el 1972. Pràcticament tot el que podem veure avui en dia a galeries, museus i sales de música i teatre experimental ja es va assajar en aquella mostra: instal·lació, art conceptual, música aleatòria i electroacústica... Los Encuentros de Pamplona en la Universidad de Navarra (Universidad de Navarra), coordinat per Rafael Llano, rememora i analitza aquella bafarada de modernitat radical. Els qui fa poc van gaudir de l´exposició El arte sonoro en España a la Fundación March, podran continuar explorant en aquest llibre l´aventura de les avantguardes.

Si un supera el lingo impenetrable de la teoria de l´art -¿on son Hemingway i Pla quan els necessitam?- Producción artística en tiempos de precariado laboral (Tierra de Nadie), coordinat per Juan Vicente Aliaga i Carmen Navarrete, pot suposar una impressionant font d´estímul intel·lectual. El tema central és una reflexió sobre la pràctica de l´art en temps de precarietat laboral. El crític nord-americà Harold Rosenberg ja va proclamar fa anys que, després de tantes i tantes avantguardes, ja no queda res de l´Art més que l´Artista, l´heroi romàntic. I això mateix vénen a dir els autors d´aquest volum: la idea romàntica de l´artista genial perdura fins i tot en els experiments més radicals de l´art i per tant, com Berlioz, els artistes continuen escrivint la seva pròpia novel·la com si no hagués passat res.

Compartir el artículo

stats